Dalt s'arbre

Les corbates dels executius i els 101 gens superflus del Mycoplasma genitalium

samonea — Dij, 05 Mar 2009 22:50:28

El Mycoplasma genitalium �s un bacteri que viu als conductes respiratoris i genitals dels primats. Aquest organisme t� una peculiaritat: disposa �nicament de 482 gens. A�� s molt poquet. L'home o la patata (per posar nom�s, com a exemple, dues esp�cies qualsevol) en tenen desenes de milers. Segurament �s aquest el motiu pel qual aquest bacteri fou l'elegit, per part d'un equip d'investigadors nord-americans, per portar a terme un interessant experiment.

Els cient�fics van agafar alguns d'aquests organismes i els van anar traient gens concrets, per veure que succe�a. En alguns casos passava all� m�s previsible i els bacteris morien, per� altres vegades els individus sobrevivien sense problemes o, fins i tot, prosperaven millor que abans!

La conclusi� fou que el Mycoplasma genitalium posse�a 101 gens totalment prescindibles!

Suposo que la pregunta que us deveu estar fent, ara mateix, �s: perqu� dimonis t� aquests 101 gens in�tils, el Mycoplasma genitalium? Crec que la resposta, com sempre passa en el camp de la biologia, es troba en l'evoluci�. �s possible que alguns d'aquests 101 gens haguessin resultat �tils per aquests bacteris en algun moment del seu passat evolutiu. M�s tard haurien perdut la seva utilitat, per� no haurien desaparegut del genoma perqu� no feien prou nosa o perqu� no va apar�ixer la mutaci� necess�ria per eliminar-los. O, m�s senzill encara, potser aquests gens mai no van servir per res: van apar�ixer per atzar, com totes les petites variacions en els �ssers vius, per� no eren prou nocius perqu� la selecci� natural els fes desapar�ixer.

Ara b�: on vull anar a parar, amb tot a��? I, m�s important encara: que t� a veure el Mycoplasma genitalium amb les corbates dels executius?

Ja sabeu, aquells que soleu llegir els meus escrits, que m'agrada molt comparar els mecanismes que regeixen l'evoluci� biol�gica amb aquells que controlen l'evoluci� cultural. Un cop m�s, torno sobre el mateix tema.

Segons les teories del materialisme cultural m�s ortodox, la cultura est� totalment determinada pels condicionants ambientals. Els trets culturals d'una societat concreta, per tant, han de ser for�osament adaptatius. Tot i que els meus posicionaments te�rics continuen essent for�a propers al materialisme cultural, crec necessari matisar, i molt, uns plantejaments tan simplistes.

Crec que me'n vaig adonar, ja fa uns anys, en una ocasi� en que tornava cap a casa en metro, a Barcelona. Era a principis de setembre, i la temperatura i la humitat s'havien aliat per convertir la ciutat en una enorme sauna. Davant meu hi seia un senyor amb un malet�, vestit amb americana i corbata i completament suat. Em va inspirar tanta ll�stima, que prest vaig comen�ar a plantejar-me, tot sospesant hip�tesis, quina era la ra� per la qual aquell pobre home havia d'anar vestit d'aquella manera.

La corbata i l'americana s�n un s�mbol d'estatus social, �s clar, per� perqu� es van establir com a s�mbols de poder unes peces tan inc�modes? Potser precisament per la seva incomoditat, per posar de relleu que el seu portador no necessita realitzar treballs f�sics. Per�, s�n realment imprescindibles, a l'actualitat, aquests mems? Si els f�ssim desapar�ixer, creieu que les masses prolet�ries es mobilitzarien per prendre el poder, en veure que les classes dirigents no amaguen res de diferent, sota els seus vestits? Per molt engrescadora que sigui aquesta �ltima possibilitat, em sembla que cal rendir-se a l'evid�ncia: les corbates (igual que tants altres trets culturals de totes les societats d'arreu del m�n) ni s�n imprescindibles, ni adaptatives, ni milloren en absolut, ans al contrari, la qualitat de vida dels seus portadors.

Perqu� punyetes els mantenim id�, tots aquestes mems?

Tal vegada perqu�, tamb� en aquest sentit l'evoluci� cultural funciona de forma semblant a l'evoluci� biol�gica: igual que passa amb la dotaci� gen�tica dels �ssers vius, la dotaci� mem�tica de les cultures es va carregant d'elements in�tils i contraproduents, al llarg de la seva hist�ria evolutiva.

Potser haur�em de comen�ar, ara ja, a fer un poc de neteja.

M�s informaci� sobre el Mycoplasma:

http://en.wikipedia.org/wiki/Mycoplasma_genitalium

http://en.wikipedia.org/wiki/Mycoplasma_laboratorium

http://centpeus.blogspot.com/2007/12/crear-vida-al-laboratori.html

Els esclata-sangs, els fredolics i l'efecte fundador

samonea — Dis, 24 Gen 2009 21:24:56

L'any 1536, un solleric va denunciar un ve� a les autoritats, acusant-lo de robar-li els esclata-sangs del seu terreny. Ho sabem gr�cies al Llibre de C�ria Extraordin�ria, conservat a l'Arxiu Municipal de S�ller. El gust dels illencs per els Lactarius sp. no �s res nou, i el m�s probable �s que sigui un tret cultural que ja van portar amb ells els pobladors arribats amb les conquestes del segle XIII.

A part de l'esclata-sang (terme que inclou un parell o tres d'esp�cies del g�nere Lactarius, molt semblants entre elles) a Menorca es mengen, tradicionalment, dues esp�cies m�s: les cames seques (Cantharellus cibarius) i les g�rgoles (Pleurotus eryngii) a la banda de ponent. I, tot i que la menorquina �s una cultura clarament mic�fila, gaireb� totes les altres esp�cies resten ignorades, quan hom surt al camp. La immensa majoria, de fet, ni tan sols tenen nom popular: es solen designar, un poc despectivament, amb el nom gen�ric de pebrada.

Malgrat tot, a la nostra illa hi ha dotzenes d'esp�cies de bolets comestibles. Perqu�, id�, nom�s es coneixen aquestes tres?

La primera explicaci� que se li podria oc�rrer a qualsevol, tot analitzant la q�esti�, �s que les esp�cies comestibles rebutjades s�n molt semblants a altres de verinoses, i que no es mengen per evitar confusions. I a�� probablement �s cert, en alguns casos. Algunes esp�cies d'Amanita s�n comestibles, per� el risc d'ingerir per equivocaci� una Amanita phalloides �s massa elevat. Per� aquesta explicaci� no �s v�lida per totes les esp�cies comestibles ignorades, car moltes d'elles s�n inconfusibles.

Una altra de les explicacions a la que podr�em acudir est� dins la l�nia del materialisme cultural m�s cl�ssic: es tracta d'esp�cies tan escasses que les calories que aporta el seu consum no compensen la despesa energ�tica que s'ha de fer per recollir-les. A l'actualitat, evidentment, no ens afecten massa aquests condicionants, per� fins temps no massa llunyans aquest era un factor de primer ordre. No hi ha dubte que a Marvin Harris li hauria encantat aquest plantejament, per explicar el cas de la etno-micologia menorquina. I, tot i que els factors econ�mics poden ajudar a entendre una part del problema, les coses no s�n tan senzilles. Moltes de les esp�cies de bolets comestibles que no �s consumeixen a Menorca s�n ben abundants i f�cils de trobar: el camagroc (Cantharellus lutescens), el fredolic (Tricholoma terreum)...

�s possible que la poca diversitat entre les esp�cies de bolets que es consumeixen a Menorca tengui, encara, una altra explicaci�. Ja he parlat, en m�s d'una ocasi�, dels paral�lels que existeixen entre el funcionament de l'evoluci� biol�gica i l'evoluci� cultural. Pot ser que la q�esti� de la cultura micol�gica menorquina estigui relacionada amb un dels mecanismes que comparteixen tots dos tipus de processos evolutius. Es tracta de l'anomenat Efecte fundador. En biologia, s'anomena aix� a l'efecte de la creaci� d'una nova poblaci� a partir d'un redu�t nombre d'individus, que s�n portadors nom�s d'una petita fracci� de la variaci� gen�tica de la poblaci� original. La nova poblaci�, per tant, tindr� una diversitat gen�tica molt redu�da; no m�s elevada que la dels pocs individus que la van originar.

Pot passar el mateix en el cas de les cultures? No hi ha dubte de que si. Diuen els ling�istes que la gent que va repoblar Menorca despr�s del 1287 provenia majorit�riament de l'Empord�. Potser d'uns pocs pobles concrets. I no tots aquells que van venir devien ser boletaires, evidentment. �s a dir, que la diversitat de coneixements micol�gics que van portar les persones que formarien l'actual poblaci� menorquina devien ser redu�ts: no es trobaven representats tots els h�bits de recol�lecci� d'arreu de Catalunya, on es mengen molt�ssimes m�s esp�cies. I la cultura boletaire menorquina �s va constituir, possiblement, a partir d'aquest conjunt de coneixements. L'a�llament, tot i que relatiu, devia dificultar que s'incorporessin posteriorment, a trav�s del contacte cultural, noves esp�cies a la llista dels bolets coneguts, com tal vegada va esdevenir a moltes zones del continent.

Per� tot a��, evidentment, no passa de ser una hip�tesi construida amb quatre dades escadusseres. El veritable treball de recollida d'informaci�, que permetria validar-la o refutar-la, comen�aria a partir d'aqu�.

N'Argos i el ca d'en Darwin

samonea — Div, 28 Nov 2008 23:14:56

Conta Homer que, quan Odisseu va arribar a �taca disfressat de captaire, despr�s del seu llarg viatge, nom�s el seu ca Argos el va recon�ixer. Per� el pobre animal, extremadament vell, mor� davant son amo. Sembla ser que, fa 2.800 anys, els cans eren igual d'abnegats que a l'actualitat. Fins i tot llavors, humans i gossos ja eren companys de viatge des de feia molt de temps.

Fa uns mesos es varen publicar els resultats d'un estudi que proporciona dades molt interessants per con�ixer l'or�gen dels cans dom�stics. Ja Darwin, i potser tamb� autors anteriors, havia proposat que el gos (Canis familiaris) era el producte de la domesticaci� del llop (Canis lupus). Els moderns estudis gen�tics han confirmat plenament aquesta teoria. De fet, la separaci� entre totes dues esp�cies �s purament formal, perqu� llops i cans es poden reproduir, encara, donant lloc a descend�ncia f�rtil.

Ara b�; quan i on va comen�ar, per primer cop, el proc�s de domesticaci�? �s impossible saber-ho amb exactitud, per� els autors del treball que abans us he esmentat han trobat restes de ca, a una cova de B�lgica, amb una antiguitat de 31.700 anys! El gos �s id�, amb molta difer�ncia, el m�s antic dels animals dom�stics.

Encara queden, per�, dues preguntes importants: com i perqu�?

Sobre el com hi ha dues propostes, per part dels investigadors. Segons alguns autors, els ca�adors paleol�tics haurien adoptat alguns quissons de llop, fascinats potser pels seus ulls foscos i expressius i el seu pel suau. Hem de tenir en compte que els mecanismes que desencadenen l'instint maternal (i paternal) s�n for�a semblants en moltes esp�cies de mam�fers, ja que les cries presenten una s�rie de caracter�stiques comunes: cap i ulls grans en comparaci� a la resta del cos, extremitats curtes, moviments poc �gils. Qui pot resistir-se a l'encant d'un infant nounat, o al d'un cadell de gos o de gat? Aquesta desviaci� de l'instint no nom�s s'observa en els �ssers humans: hi ha molt�ssims casos d'animals que han adoptat cadells d'altres esp�cies (fins i tot, �s clar, infants humans).

L'altra hip�tesi planteja una progressiva interacci� entre alguns grups de llops i les bandes de ca�adors humans. Potser els llops seguirien les persones aprofitant les despulles de les seves preses (o tal vegada, em pregunto jo, no seria a l'inrev�s?) i els avisarien, de passada, de la pres�ncia d'altres predadors m�s perillosos. Cal pensar que llops i humans tenien, originalment, moltes coses en com�: tots dos eren ca�adors de preses mitjanes i grans, que vivien en grups socials ben estructurats, i en els quals l'aprenentatge era una estrat�gia b�sica de superviv�ncia.

Sigui com sigui, �s evident que els humans varen prendre el control d'aquesta relaci�, en algun moment. Durant milers d'anys es van anar seleccionant (conscient o inconscientment) els individus menys agressius, m�s falaguers i amb unes faccions m�s suaus, amb el resultat que tots coneixem.

Argos va esperar el seu amo durant vint anys. Darwin, al qual he citat fa un moment, explica a una de les seves obres que el seu ca, en tornar ell a casa i cridar-lo, despr�s del seu viatge de cinc anys al voltant del m�n, el va rebre i el va acompanyar a fer un volt amb la mateixa naturalitat que si nom�s hagu�s estat fora un parell de dies.

Torno

samonea — Dil, 24 Nov 2008 21:29:29

�s possible que molts de vosaltres conegueu aquests versos de Mario Benedetti:

No te quedes inm�vil
al borde del camino
no congeles el j�bilo
no quieras con desgana

no te salves ahora
ni nunca
no te salves
no te llenes de calma
no reserves del mundo
s�lo un rinc�n tranquilo
no dejes caer los p�rpados
pesados como juicios
no te quedes sin labios
no te duermas sin sue�o
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo

pero si
pese a todo
no puedes evitarlo
y congelas el j�bilo
y quieres con desgana
y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
s�lo un rinc�n tranquilo
y dejas caer los p�rpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sue�o
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inm�vil
al borde del camino
y te salvas
entonces
no te quedes conmigo.

Id� b�; a�� s el que m�ha esdevingut aquests darrers mesos. M�he quedat imm�bil a un costat del cam�, reservant del m�n, nom�s, un rac� tranquil. Tal vegada no se m�ha gla�at el goig, per� si que s�ha refredat bastant.

I, tot i que en aquest bloc no acostumo a tractar q�estions estrictament personals, em ve de gust explicar-vos-ho.

Cap�tol 1. Els factors infraestructurals i estructurals:

Vaig al banc, a treure els doblers per pagar la taxa d�inscripci� a un congr�s on presento els resultats de cert treball. Un congr�s al qual, evidentment, no podr� assistir, perqu� ja tenc clar que no em puc permetre pagar el despla�ament i l�estada. Per�, si m�s no, el treball presentat es publicar� a les actes.

- Bon dia. Vull treure 150 � del meu compte corrent.
- Mmmmm... Impossible, vost� nom�s disposa de 13�90 �...

Que ha passat?- em pregunto. Ah, si! Tres mesos de feina feta i encara no cobrada. Res d�extraordinari, dins el m�n de la investigaci�. Per� a�� tot sol no explica aquesta buidor. Ja hi caic: uns 1.000 � avan�ats de la meva butxaca per pagar certes despeses relacionades amb el treball de recerca i encara no retornats. I per acabar-ho d�adobar: l�administraci� p�blica, diligentment, ja m�ha cobrat els impostos corresponents a aquests tres mesos de feina encara no pagada.

Conclusi�: he de demanar prestats els 150 �. I tenc 13�90 � per sobreviure fins que em paguin.

Cap�tol 2. Els factors superestructurals:

Transcripci� d�una conversaci� qualsevol, mantinguda un dia com un altre amb la persona a les ordres de la qual treballo (i amb la qual comparteixo plena responsabilitat cient�fica en alguns aspectes):

- Per�, escolti, no disposam d�absolutament cap dada que recolzi la hip�tesi que vost� vol publicar...
- Si... �s cert... per�, de fet... tampoc no tenim cap evid�ncia en contra d�aquesta hip�tesi...

Oh, quanta l�gica! Quina lli�� d�epistemologia!

Cap�tol 3. El desenlla�:

Fart del m�n de la investigaci� i de l�esp�cie humana en general, deixo d�escriure.

Ep�leg:

He cobrat (nom�s una part, no us penseu).

Quefir

samonea — Dij, 24 Jul 2008 21:17:34

En certa ocasi�, quan estudiava a la universitat i compartia pis a Barcelona, alg� va portar a casa un potet que contenia una subst�ncia extranya, amb aparen�a de col-i-flor bullida. Es tractava de granuls de quefir, una combinaci� de bacteris (Lactobacillus acidophilus, entre altres) i llevats (Saccharomyces kefir, sobretot) sobre una base de prote�nes, l�pids i sucres. Introduint aquesta barreja en llet i deixant-la reposar durant un dia o un dia i mig s'obt� un aliment similar al iogur, per� m�s l�quid, carbonatat i amb un 1% d'alcohol, molt popular a la regi� del Caucas. El seu sabor �s for�a m�s intens que el del iogur, per� amb un poc de sucre i cereals constitueix un esmorzar bastant bo. Vam estar produint i consumint quefir durant uns mesos, per� al final ens en vam cansar: era molt m�s f�cil comprar iogurts al supermercat.

No n�havia tornat a saber res, del quefir, fins fa un parell de dies, quan em vaig trobar amb un d�aquests textos de �copiar� i �pegar�, que circulen per la xarxa, on es parlava d�aquesta subst�ncia.

En certa ocasi� ja vaig parlar de com mesurar la fiabilitat de les fonts d�informaci� actuals, referides a temes cient�fics, i de la opini� que em mereixien, en aquest context, els e-mails en cadena d�or�gen desconegut. Malgrat tot, crec que aquest cas �s prou graci�s com per analitzar-lo amb m�s deteniment.

Aqu� teniu el text en q�esti�:

�En el C�ucaso, donde el k�fir se ha consumido a lo largo de los a�os, la gente vive hasta 110 y 125 a�os y se mantiene en buena salud, no conocen la tuberculosis, el c�ncer o las enfermedades de los ojos. El profesor Nokimowa, al observar esto, dedic� toda su vida a estudiar el valor del k�fir, que curaba las enfermedades del sistema respiratorio, los desarreglos del est�mago, las infecciones intestinales cr�nicas, las enfermedades del h�gado, la ves�cula biliar y los ri�ones, as� como otras muchas enfermedades.
Antes de la Segunda Guerra Mundial, el Dr. Kranzek comprob� estos resultados tan poco usuales. El cultivo fue tra�do de Rusia por un piloto de la Swiss Airlines, quien lo dio a un amigo en Zurich. Posteriormente vino a Torremolinos (Espa�a) y trajo cierta cantidad de este cultivo a otro amigo.
Este cultivo no es organismo vivo, pues s�lo puede subsistir en la leche de vaca. Se multiplica muy deprisa mediante la divisi�n de las c�lulas, por lo que se debe dar a alguien, ya que es demasiado valioso para tirarlo. Impide que los alimentos se deterioren en los intestinos y por lo tanto, es curativo y prolonga la vida. Va del est�mago directamente a la sangre, mientras que otros alimentos tienen que ser digeridos. Puede reemplazar completamente a la leche materna de los beb�s e impide las n�useas durante los embarazos. Es una valiosa medicina y un alimento excelente, que puede tomarse solo o con ensaladas, salsas, sopas, etc.�

Anirem per parts. El Caucas �s una regi� situada entre el mar Negre i el mar Caspi. La part sud est� integrada per tres estats: Ge�rgia, Arm�nia i Azerbaidjan. El Caucas del Nord forma part de Russia. Id� b�, aqu� teniu l�esperan�a de vida d�aquests tres primers paisos (no he pogut trobar les dades referents a la regi� que pertany a Russia):

Ge�rgia: 75,88 anys
Arm�nia: 71,55 anys
Azerbaidjan: 63,35 anys

Ocupen, respectivament, els llocs n�mero 70, 118 i 166 en el r�nking de pa�sos amb una major esperan�a de vida; molt per darrera dels estats d�Europa occidental o Nord-Am�rica. I �s que l�esperan�a de vida dep�n m�s dels recursos sanitaris disponibles que no de miraculosos beuratges.

Sobre la poca incid�ncia de la tuberculosi a aquesta zona, �s cert que al Caucas del sud tal malaltia �s molt escassa (no aix� a la part russa, sembla ser) per� �s que aquesta dol�ncia tamb� �s pr�cticament absent de tota la resta d�Europa, el Proper Orient, el nord d��frica, Nord-Am�rica, i moltes altres zones on no es consumeix quefir de forma habitual.

Respecte a l�absc�ncia de casos de c�ncer i malalties oculars a aquesta zona, no hi ha cap dada disponible, tot i que, en cas de cert, seria un fet prou notable com per haver generat abundant bibliografia.

Per� ens queda encara el m�s suc�s de la hist�ria: el cas dels honorables doctors Nokimowa i Kranzek. El primer (pel seu nom deduim que podria ser japon�s) va dedicar tota la seva vida a estudiar les propietats del quefir. Es de suposar que tants anys d�investigaci� devien desembocar en la publicaci� de nombrosos articles en publicacions m�diques especialitzades. I aquestes publicacions, evidentment, s�han d�haver citat alg�n cop, almenys, en alg�n text en xarxa. Per� no: el nom de Nokimowa apareix nom�s, a Internet, al text que us he posat anteriorment. A�� si, copiat i enganxat a dotzenes de p�gines diferents.

I el Dr. Kranzek? Que en sabem d�ell? Doncs exactament el mateix. La conclusi� �s que no nom�s els doctors Nokimowa i Kranzek son dos personatges inexistents, sin� que es tracta de dos cognoms totalment inventats!

Continuem, per�, amb l�apassionant hist�ria del quefir. Sembla ser que, despr�s de la segona Guerra Mundial, un pilot de la Swiss Airlines en va portar uns quants gr�nuls a Zurich. Des d�all� (hem de suposar que en ocasi� d�una visita per experimentar amb les propietats curatives de la sangria i la paella) aquest mateix heroi an�nim el va portar a Torremolinos, a la Costa del Sol andalusa.

L�autor del text ens informa, a continuaci�, de que el quefir �no �s un organisme viu�, per afegir immediatament que �es multiplica molt r�pidament mitjan�ant la divisi� de les c�l�lules�. Ens sorpr�n, tamb�, afirmant que el quefir passa directament de l�estomac a la sang, sense necessitat de completar el proc�s digestiu. I, ja per acabar, recomana la utilitzaci� del quefir (una beguda que, recordem-ho, est� carbonatada i cont� un 1% d�alcohol) com a substitut de la llet materna en els lactants.

Tota una mostra de saviesa.

Reaprofitant arbres

samonea — Dij, 26 Jun 2008 01:14:59

Jean-Baptiste de Lamarck ha passat a la hist�ria, de forma for�a injusta, com a exemple de l'error cient�fic. Atent observador de la natura, va ser capa� de deduir que totes les esp�cies vivents havien evolucionat a partir d'un avantpassat com�. Malauradament, a l'hora de proposar un mecanisme que expliqu�s aquests processos de canvi, no va encertar: ell pensava que els car�cters adquirits en vida es poden transmetre a les seg�ents generacions, i que era l'acumulaci� d'aquests petits canvis all� que provocava l'evoluci� de les esp�cies.

Caldria esperar encara prop de seixanta anys (Lamarck va fer p�blica la seva teoria, per primer cop, l'any 1800) per tal que Charles Darwin publiqu�s L'origen de les esp�cies, exposant aix� els veritables mecanismes evolutius.

Per� les contribucions de Lamarck no es poden menystenir: va senyalar els factors ambientals com la principal causa dels canvis en els �ssers vius i, potser encara m�s important, va dibuixar el primer arbre filogen�tic:

L'evoluci� �s, sobretot, ramificaci� i diversificaci�. Lamarck ho va comprendre, i per aquest motiu la va representar mitjan�ant un esquema en forma d'arbre. Per�, d'on va treure Lamarck la idea d'utilitzar aquest tipus de recurs visual?

Doncs, molt probablement, dels arbres geneal�gics, que eren quelcom ben corrent a inicis del segle XIX. I el m�s curi�s del cas �s que aquests tipus d'esquemes, que nom�s servien per fer interpretacions totalment fal�laces respecte als avantpassats de certs individus, van resultar ser perfectes per representar la diversificaci� de la vida. A�� s aix� perqu� entre l'evoluci� de les esp�cies i la successi� de generacions dins de l'esp�cie humana (o dins de qualsevol altra esp�cie que es reprodueixi sexualment) hi ha una difer�ncia enorme. Les noves esp�cies, gaireb� en tots els casos, apareixen a partir d'una �nica esp�cie progenitora. �s a dir: una branca es divideix en varies branquetes (que, al seu torn, es poden tornar a ramificar):

En el cas de la filiaci� humana, en canvi, la cosa es un poc m�s complexa. Tots nosaltres tenim dos progenitors, cadascun dels quals en t�, al seu torn, dos m�s... Un esquema en forma d'arbre, amb el primer avantpassat "conegut" situat a la soca, no pot ser, de cap manera, una imatge apropiada per il�lustrar totes aquestes relacions.

Per tal d'entendre-ho millor, he pres l'arbre geneal�gic d'una fam�lia espanyola qualsevol, triada a l'atzar (clicau damunt la imatge per veure-la millor):

No cal ser excessivament perspica� per adonar-se que a aquest esquema hi manquen alguns elements. Qualsevol de les parelles dels primers descendents del matrimoni "original" ha de tenir, per for�a, els seus propis avantpassats i el seu propi arbre geneal�gic (hem de suposar, en principi, que no es van originar per generaci� espont�nia en algun toll fang�s). I, gen�ticament, els descendents d'aquestes parelles tenen tant de Borb� com de Sampedro, de Dampierre o de Torlonia. I �s que el tema dels llinatges genera molts malentesos. �s habitual sentir gent que, basant-se en el seu primer cognom, diu coses com: "la meva fam�lia habita aquest lloc des del segle XV". Id� b�, comptant generacions de trenta anys (i tenint en compte que els avantpassats es van duplicant de generaci� en generaci�) aquesta persona pot tenir, te�ricament, m�s d'un mili� d'avantpassats que van viure al segle XV! I tots s�n tan parents seus que aquells amb els qual comparteix el primer cognom! Tots s�n "la seva fam�lia".

Podem anar tirant, de fet, m�s enrera. Al segle IX, qualsevol de nosaltres tindria ja un bili� d'avantpassats. Els lectors m�s espavilats (vull pensar que tots) us haureu adonat que hi ha un petit problema: al segle IX la poblaci� mundial era nom�s d'uns dos-cents milions de persones. Com quadren, id�, aquestes dues dades? La soluci� d'aquest enigma �s molt senzilla: els mateixos individus apareixen repetits molts cops (ocupant diferents posicions) en el nostre "arbre geneal�gic" i en el de moltes altres persones. Per tal que m'entengueu: una persona de fa 1.200 anys (o molt m�s recent) podria ser, al mateix temps, l'avantpassat de ton pare i de ta mare... Els arbres geneal�gics dins de l'esp�cie humana (igual que a qualsevol esp�cie amb reproducci� sexual) s'enllacen els uns als altres de forma interminable. Es tracta, id�, d'una gran xarxa, m�s que no d'un arbre! Al cap i a la fi, TOTS esteim emparentats, a trav�s d'un impetu�s flux d'intercanvis gen�tics: si ens remuntam encara m�s enfora en el temps, arribar� un punt en que ser� matem�ticament inevitable que hi hagi una persona que aparegui almenys un cop a l'arbre geneal�gic de qualsevol individu del m�n.

Ara b�: com encaixa, tot a��, amb els arbres filogen�tics? Doncs ben f�cilment, tamb�: aquesta densa xarxa de parentiu que uneix a tots els individus d'una mateixa esp�cie �s el teixit que forma les branques de l'arbre de l'evoluci�. Nom�s quan aquest teixit s'esquin�a (�s a dir, quan dues poblacions queden a�llades durant prou temps, des del punt de vista reproductiu) es produeix una ramificaci� i apareix una esp�cie nova.

I va ser Lamarck, el gran equivocat de la hist�ria de la ci�ncia, que es va adonar que la met�fora de l'arbre, tan desencertada per expressar les relacions de parentiu entre els �ssers humans, seria �til per entendre les relacions entre les esp�cies.

Les subversives enciclop�dies

samonea — Dis, 31 Mai 2008 19:39:29

L'any 1728, a Londres, Ephraim Chambers va publicar la primera enciclopedia del m�n occidental. Tenia un total de 2.466 p�gines, repartides en dos volums, i va servir d'inspiraci� per la famosa Encyclop�die, dels francesos Diderot i d'Alembert. De llavors en�� s'han publicat molt�ssimes enciclop�dies, en pr�cticament totes les lleng�es escrites del m�n. Crec que no �s exagerat afirmar, per�, que molt poques han tingut tanta import�ncia com la Wikipedia.

Ben segur que molts de vosaltres, si no tots, heu utilitzat, en alguna ocasi�, la famosa enciclop�dia en xarxa. Engloba, comptant les versions en diferents lleng�es, 10 milions d'articles, una cinquena part dels quals corresponen a l'edici� original en angl�s. La versi� castellana t�, actualment, 365.529 entrades, i la versi� en catal� en t� 117.296! La Viquip�dia (aquest �s el nom de la versi� en catal�) va ser, curiosament, la primera edici� que va estar operativa, despr�s de l'anglesa. Per� la Wikipedia no �s nom�s impressionant a nivell quantitatiu, sin� tamb� a nivell qualitatiu. Segons la prestigiosa revista Nature, aquesta enciclop�dia �s gaireb� igual de fiable que l'Encyclopaedia Britannica, pel que fa als articles cient�fics.

I, malgrat tot, crec que all� que m�s impressiona, d'aquest projecte, �s que l'estan portant a terme milers de voluntaris de tot el m�n, cooperant de forma totalment desinteressada. Una part significativa dels coneixements que la humanitat ha acumulat durant els darrers milers d'anys estan, ara mateix, a l'abast de qualsevol persona que tingui acc�s a Internet. Per� a��, evidentment, no agrada a tothom.

Els ultra-conservadors nord-americans s'han hagut d'enfrontar, durant els darrers anys, a un greu problema: els seus fills, que a l'escola i/o a casa seva reben una educaci� conservadora, consulten la Wikipedia per fer els treballs escolars! I all� hi llegeixen les infames teories de la ci�ncia moderna, que entren en conflicte amb les Sagrades Escriptures! Com evitar que les ments pures d'aquests tendres infants es contaminin amb la brutor de la realitat? El m�s de novembre de 2006, Andy Schlafly va tenir una idea genial (inspirada, molt possiblement, per D�u): crearia una enciclop�dia en xarxa on s'hi recolliria una versi� m�s conservadora dels coneixements cient�fics actuals. El resultat fou la Conservapedia (no, no �s una broma) que compta ja amb m�s de 457.000 articles. El sistema de treball de la Conservapedia �s, evidentment, molt diferent al de la Wikipedia. No hi pot col�laborar qualsevol: per poder-ho fer �s necessari superar un test ideol�gic. Cal suposar, a m�s, que la rapid�ssima expansi� d'aquesta enciclop�dia es un s�mptoma clar de l'exist�ncia d'importants fonts de finan�ament.

Per tal que us feu una idea de les joies que es poden trobar a la Conservapedia, us transcric un fragment del text que acompanya al terme cangur:

Igual que tots els animals moderns, els cangurs es varen originar a l'Orient Mitj� i s�n els descendents dels dos membres fundadors dels moderns cangurs baramin que varen ser carregats a l'Arca de No� abans del Diluvi Universal. [...] Despr�s del Diluvi, els cangurs varen sortir de l'arca i migraren a Austr�lia. Existeix un debat sobre si aquesta migraci� es va produir per terra -donat que que Austr�lia va estar encara un temps connectada a l'Orient Mitj� abans que el supercontinent Pangea es trenqu�s- o si varen ser portats per les aig�es en retroc�s sobre restes de vegetaci�.

Davant aquests fets, hom no pot evitar de preguntar-se: "que els passa a aquesta gent?". Puc entendre que, a nivell individual, certes persones s'aferrin a algunes conviccions del passat, encara que aquestes creences entrin en directa contradicci� amb la ci�ncia que fa possible la tecnologia que ells empren cada dia. Per�, ara b�, quina �s la finalitat de tot aquest esfor� col�lectiu i d'aquesta enorme inversi� de doblers? Quin �s, el prop�sit de tota aquesta activitat des-informadora? Tenen por, les classes dirigents del m�n, d'un poble amb acc�s a la cultura? Potser els il�lustrats del segle XVIII tenien ra�, despr�s de tot, quan deien que el coneixement podia acabar amb les tiranies?

Jo, per si de cas, he decidit col�laborar amb la Wikipedia (en les seves versions en castell� i catal�, que s�n els dos �nics idiomes que puc escriure de forma acceptable). �s per aquest motiu que, darrerament, no escric al meu bloc amb tanta regularitat com abans. Esper que els meus lectors ho entenguin.

L'origen evolutiu de l'altruisme

samonea — Dij, 08 Mai 2008 23:23:13

La fal�la� interpretaci� del darwinisme que han fet, al llarg del segle XX, el feixisme i el neoliberalisme econ�mic constitueix un tema prou conegut. Tamb� ho �s, tot i que menys, l'asim�trica relaci� que es va establir entre Marx i Darwin. D'aquest tema ja en vaig parlar, en certa ocasi�.

Per� a finals del segle XIX hi va haver, encara, un altre corrent ideol�gic que es va interessar per les teories darwinianes: l'anarquisme.

Piotr Kropotkin, un dels grans te�rics del pensament anarquista, era tamb� un cient�fic. Va dirigir expedicions d'investigaci� a Sib�ria i Manx�ria, aix� com a les glaceres de Finl�ndia i Su�cia. Com a resultat de les observacions realitzades durant aquests viatges va escriure una obra titulada L'ajut mutu: un factor de l'evoluci�. Kropotkin acceptava la validesa dels mecanismes evolutius proposats per Darwin, per� considerava que, en el proc�s selectiu de la natura, hi intervenia una altra for�a igual d'important, almenys, que la compet�ncia pels recursos: la cooperaci�.

La import�ncia de la col�laboraci� �s molt evident, en alguns casos. Els mam�fers gregaris que s'agrupen per protegir-se m�tuament del fred o per v�ncer la for�a de la corrent, a l'hora de travessar un riu, s�n exemples molt clars que el propi Kropotkin va poder observar de primera ma, en el transcurs de les seves expedicions. En tots dos casos, els beneficis per els diferents individus s�n immediats i simultanis. No representa cap problema explicar de quina manera la selecci� natural ha afavorit aquests comportaments.

Hi ha, per�, altres formes de cooperaci� m�s dif�cils d'explicar, des d'un punt de vista evolutiu: s�n aquelles que no impliquen un benefici immediat per una de les dues parts implicades. �s el cas, per exemple, de la desparasitaci� m�tua que es dona entre certes esp�cies d'ocells i mam�fers. Deslliurar a un company dels par�sits epid�rmics representa una inversi� de temps i energia; inversi� que nom�s t� sentit realitzar si serveix per rebre alguna compensaci�. La naturalesa d'aquesta contraprestaci� �s �bvia: el desparasitador tamb� ser� desparasitat, quan en tingui necessitat. Hi ha molt�ssims altres exemples, a banda de la desparasitaci�, de conductes cooperatives que no repercuteixen en un benefici immediat per una de les dues parts: algunes esp�cies de rates pinyades hemat�fagues, per exemple, quan tornen a la cova despr�s d'un vespre cercant v�ctimes, comparteixen l'aliment amb altres companys que no han tingut �xit en la recerca d'aliment.

Ara b�; que succeeix si, en aquestes esp�cies, apareix un individu egoista que rep l'ajuda dels altres per� es nega a ajudar-los, quan arriba el seu torn? �s necessari tenir en compte que els comportaments que abans hem descrit es solen produir entre esp�cies amb un cervell prou desenvolupat com perqu� els individus es puguin recon�ixer entre ells, de manera que un individu que s'hagi topat amb un egoista el retindr� a la mem�ria i li podr� negar la seva ajuda, en ocasions venidores.

Malgrat tot, si en una poblaci� d'individus altruistes neix un esp�cimen de tend�ncies egoistes, es podr� anar aprofitant de tots els seus companys de forma successiva, almenys mentre quedin incauts que no el coneguin. Un individu aix� gaudiria d'un cert avantatge sobre els altres, de manera que els seus gens tendirien a escampar-se m�s r�pidament i la conducta egoista s'estendria r�pidament entre la poblaci�. Per� sabem que a�� no passa, perqu� les conductes altruistes s�n, entre els animals socials, un fet ben conegut. �s m�s: en algun moment de l'evoluci�, aquests comportaments cooperatius van apar�ixer i van ser potenciats per la selecci� natural, que es una for�a que, com sabem, nom�s opera a nivell individual. Com �s possible, tot a��?

Robert Axelrod, un professor de Ci�ncies Pol�tiques de la Universitat de Michigan, va desenvolupar, durant els anys vuitanta del segle XX, una teoria que explicava l'aparici� de comportaments altruistes a partir de mecanismes que, incialment, s�n exclusivament egoistes. I ho va fer, curiosament, a trav�s de l'an�lisi d'un joc, conegut com el Dilema del Presoner.

La mec�nica del joc �s extremadament senzilla: hi ha dos jugadors i un banquer. Cadascun dels jugadors disposa de dues cartes: una amb la paraula cooperar i l'altra amb la paraula trair. Cada jugador situa una carta davant del banquer (amb la cara cap avall per tal que cap dels dos s�piga quina opci� ha triat el seu adversari. Una vegada situades les cartes, el banquer les mira i d�na els pagaments corresponents: si el jugador 1 traeix i el jugador 2 coopera, el jugador 1 obt� 5 punts, mentre que el jugador 2 rep 0 punts. Si ambd�s cooperen obtenen 3 punts cadascun i si tots dos es traeixen reben nom�s 1 punt per cap.

Si nom�s es fa una partida, el m�s habitual es trair directament a l'adversari, ja que aix� no es corre el risc d'intentar cooperar i ser tra�t, quedant d'aquesta manera sense cap punt. Si hom traeix aconseguir�, en el pitjor dels casos, almenys 1 punt. Per� la vida no constitueix una sola partida: els animals socials interactuam diverses vegades amb el mateixos individus de la nostra esp�cie. �s per a�� que, a l'hora de fer comparacions amb el comportament animal, s'utilitza el Dilema del Presoner Iterat que, com el seu nom indica, es una successi� de partides del mateix joc, seguint unes regles id�ntiques.

Axelrod va convocar un torneig on competirien, en un ordinador, diferents estrat�gies: sempre cooperar, sempre trair, cooperar nom�s si l'adversari havia cooperat a la jugada anterior, cooperar nom�s de tant en tant, etc. Des de bon comen�ament va quedar clar que les estrat�gies cooperatives eren les que obtenien millors puntuacions, a llarg pla�, per�, tot i aix�, es va muntar una segona i una tercera competicions. A la tercera ronda es va introduir un petit canvi: les puntuacions es tradu�en en n�mero de descendents, igual que hauria passat a la natura. �s a dir, les millors estrat�gies es reprodu�en m�s, les pitjors, menys. Molt prest es va observar que les estrat�gies egoistes tendien a l'extinci�, mentre que les estrat�gies cooperatives prosperaven i s'estenien!

Es van poder determinar, aix�, quines eren les condicions que influ�en en l'�xit d'una estrat�gia. Els jugadors d'�xit, per tant:
- Mai no traeixen abans que ho faci el seu oponent. Van, en principi, de bona fe.
- Prenen repres�lies quan l'altre jugador els traeix (el traeixen a la seg�ent partida).
- Fan intents de cooperaci�, de tant en tant, encara que el contrincant porti unes quantes partides traint-los. Aix� es trenquen les possibles din�miques de revenja i contra-revenja, que d'altra manera es perllongarien fins l'infinit.
- No s�n envejosos. No serviria de res, ja que els beneficis s'obtenen a costa de la banca i no a costa de les p�rdues del contrincant.

Quina conclusi� en podem extreure, de tot a��, en termes biol�gics? Doncs que els individus egoistes, en certes circumst�ncies, per assolir els seus objectius egoistes (propagar els seus gens en la major mesura possible) tendiran a ser nobles, tendents al perd� i poc donats a l'enveja.

Axelrod va publicar les seves conclusions l'any 1984, en un llibre titulat The Evolution of Cooperation (L'evoluci� de la cooperaci�).

Estic conven�ut que tant a Darwin com a Kropotkin els hauria encantat, si l'haguessin pogut llegir.

Un poc de publicitat

samonea — Dis, 12 Abr 2008 11:58:43

Aquest bloc ha rebut un premi! �s un premi humil, evidentment, que no implica cap gratificaci� econ�mica ni cap cerim�nia d'entrega de guardons, amb aplaudiments i discursos emotius. Per�, malgrat tot, em fa molta il�lusi�.

Me l�ha atorgat Memecio, autor d�un bloc molt bo que tracta temes d�antropologia, arqueologia, etologia i evoluci� cultural en general.

Potser (segur) alg� interpretar� aquest tipus d�iniciatives com un simple exercici d�adulaci� m�tua. I tal vegada si que hi ha un poc d�a��. Per� tamb� �s cert que aquests �premis� serveixen, b�sicament, perqu� els lectors d�un bloc en coneguin altres d�interessants; de manera que continuar� expandint aquest mem.

I, tot i que no hi ha dubte que si hom decideix encetar un bloc �s perqu� gaudeix escrivint, no �s menys cert que (sobretot en el cas dels blocs de divulgaci� cient�fica) constitueix un treball desinteressat en el qual s�inverteix, en la redacci� d�alguns articles, una bona estona de feina. De manera que, de tant en tant, uns copets a l�esquena s�agraeixen bastant.

Aix� id�, els meus nominats s�n:

El Paleofreak: vaig arribar a aquest bloc per casualitat, fa uns anys, buscant informaci� sobre all� que, en aquell moment, era una noticia recent: la troballa de l�Homo floresiensis. En veure els interessants debats que s�hi generaven, sobre paleontologia i evoluci� biol�gica, vaig desitjar que exist�s un lloc equivalent, on es parl�s d�arqueologia i evoluci� cultural. I, curiosament, poc despr�s el vaig trobar, aquest lloc: el bloc de Memecio.

Centpeus: un altre bloc excel�lent dedicat a la ci�ncia, des d�un punt de vista m�s divulgatiu. S�hi tracten temes molt variats amb molt de rigor i els articles es renoven, a m�s, amb molta freq��ncia (he arribat a sospitar, de fet, que l�autor no �s una �nica persona...).

Amics arbres, arbres amics: sobre arbres i boscos (un tema que a mi m�absorbeix, encara que al meu bloc en parli en poques ocasions) tant des d�un punt de vista cient�fic com literari.

Fogonazos: un poc de tot, sempre seguint el fil conductor de la ci�ncia. No hi he llegit cap article, encara, que no m�hagi sorpr�s.

Aix� de simple, aix� de natural: un bloc de divulgaci� cient�fica, centrat sobretot en la biologia, que em sembla capa� d�interessar fins i tot a aquelles persones amb menys inclinaci� per la ci�ncia.

N�hi ha molts m�s i de molt bons, per� aquests s�n els que m�s visito, actualment.

Espero que hi pegueu un cop d�ull i que els gaudiu tant com jo.

Astronomia surrealista

samonea — Dim, 01 Abr 2008 19:16:50

Des d'aquest bloc he intentat, en diverses ocasions, difondre les bases del funcionament de l'evoluci� biol�gica. Fa feredat adonar-se de l'elevat percentatge de persones que no coneixen els mecanismes evolutius o que pensen, err�niament, que el darwinisme no �s m�s que la proposta d'un naturalista del segle XIX, sense cap continu�tat ni aplicaci� pr�ctica en el present. Aquest desconeixement �s un fet ben conegut, i hi ha prou bi�legs i paleont�legs que s'esforcen per posar-hi remei.

Crec que �s menys habitual sentir, en canvi, la veu de representants d'altres �mbits de la investigaci� cient�fica: qu�mics, f�sics, astr�noms... Potser �s m�s dif�cil escriure articles o llibres de divulgaci� general sobre aquestes disciplines, per� no hi ha dubte que �s molt necessari.

Me'n vaig adonar no fa gaire, veient aquest v�deo per Youtube.

Es tracta de la versi� francesa del conegut concurs "�Qui�n quiere ser millonario?". Per si no coneixeu la mec�nica del programa, us l'explico breument: es tracta del t�pic joc de preguntes, on es donen v�ries respostes possibles al concursant. A m�s respostes encertades, m�s doblers. La peculiaritat �s que el concursant pot demanar, en un moment donat, l'ajuda del p�blic present al plat�. Els assistents trien la resposta que ells consideren correcta i a continuaci� es fa saber al concursant quin tant per cent del p�blic ha triat cada opci�.

Id� b�, aquesta �s, exactament, la situaci� que es produeix en el v�deo que he enlla�at. L'entendreu bastant b�, encara que no sapigueu franc�s. De tota manera, us en faig un resum.

El presentador li pregunta al concursant: "Qu� �s all� que gravita al voltant de la Terra?". I les opcions s�n: la Lluna, el Sol, Venus o Mart.

El concursant dubta!!

Demana l'ajuda del p�blic!!!

I la cosa no acaba aqu�: el 56% dels espectadors opina que �s el sol el que gira al voltant de la Terra!!!!

El concursant, evidentment, decideix fer cas a la veu del poble.

Espero, nom�s, que el grup de persones que formaven el p�blic del plat� no constitueixi una mostra estad�sticament significativa del conjunt dels ciutadans francesos. I preferesc no especular sobre quins haurien estat els resultats en cas d'haver-se fet a Espanya, una consulta semblant...

Ja fa prop de quatre-cents anys que Galileu va presentar els seus descobriments al Col�legi Pontifical de Roma i a la Accademia Nazionale dei Lincei; i n'han passat m�s de quatre-cents cinquanta d'en�� que Cop�rnic va publicar, de forma p�stuma, De Revolutionibus Orbium Coelestium. Per� sembla que el model geoc�ntric �s, encara, aquell que continua vigent, a la ment de moltes persones.

I potser no van tan errats, despr�s de tot. Ja ho va dir el 1990 Joseph Ratzinger, actual dirigent de l'Esgl�sia Cat�lica sota el nom art�stic de Benet XVI: "l'Esgl�sia va ser molt m�s fidel a la ra� que el propi Galileu. El proc�s contra Galileu fou raonable i just."

Ho tindrem en compte, id�.