Čapek i Vercors

samonea — Dim, 08 Mai 2007 16:42:27

Hi ha escriptors que, per mor de circumst�ncies totalment alienes a la seva obra, resten injustament oblidats. �s el cas de Karel Čapek i de Vercors (pseud�nim de Jean Bruller). El primer era txec, el segon franc�s, per� tots dos van escriure en moments hist�rics dif�cils: Čapek, en el per�ode d'entreguerres, i Vercors durant i immediatament despr�s de la Segona Guerra Mundial.

Čapek va ser el creador d�un concepte que s�ha fet molt com�, al llarg del segle XX: fou el primer a utilitzar la paraula robot (a la seva obra teatral R.U.R., de 1920) per referir-se a m�quines constru�des per servir a l�home. Per� la seva millor obra �s, sens dubte, La guerra de les salamandres, publicada el 1935. En ella s�hi plantegen, entre moltes altres, dues q�estions de pes. La primera pregunta que el txec es fa �s: que passaria si l�home entr�s en contacte amb una altra esp�cie igual d�intel�ligent per� menys avan�ada tecnol�gicament? La resposta de Čapek us la podeu imaginar: ell coneixia tan b� com nosaltres els desastres de l�esclavisme i el colonialisme. Malgrat tot, la manera com aquest escriptor desenvolupa el tema no ha deixat indiferent, crec jo, a ning� que hagi llegit la seva obra.

L�altra q�esti� plantejada en el llibre �s: que succeiria si l�home s�adon�s que les seves activitats, que reporten enormes beneficis econ�mics a les elits de la societat, amenacen de destruir el m�n? Nosaltres, naturalment, estem ja familiaritzats amb aquesta q�esti�, per� el tema devia sobtar molt a mitjans de la d�cada dels anys trenta, un moment en qu� la bondat del progr�s tecnol�gic encara no s�havia posat gaire en dubte i el concepte d�ecologia era totalment desconegut. Per� potser el m�s sorprenent de Čapek no sigui la seva capacitat de plantejar una pregunta tan avan�ada al seu temps; sin� que la resposta que va proposar (avui ja ho podem afirmar) s�ajusti tant a la realitat.

No vull que penseu, malgrat tot, que La guerra de les salamandres �s una obra pessimista. No �s aix�, en absolut. El llibre conserva, des de la primera fins la darrera p�gina, un to veritablement c�mic. Res no s�escapa de la morda� cr�tica de Čapek: la religi�, la ci�ncia, el nacionalisme, el capitalisme, els moviments obrers, els periodistes, els advocats, el m�n de l'art...

Possiblement sigui aquest plantejament, en clau d'humor, el que fa que, quan hom tanca el llibre (jo no vaig poder evitar llegir-lo gaireb� d�una tirada) tendeixi a mirar cap al futur amb un cert optimisme.

�s el mateix que succeeix amb una de les obres m�s importants de Vercors: Els animals desnaturalitzats, publicada per primer cop el 1952. Aquest autor planteja tamb� les seves preguntes a trav�s de la descoberta d�una nova esp�cie. Es tracta d�uns hom�nids, en aquest cas, habitants d�una remota zona de Nova Guinea. Els �ssers, gaireb� humans, s�n ben aviat objecte de la cobd�cia de la gent: la seva condici� d�animals fa possible esclavitzar-los i utilitzar-los com a ma d�obra en tot tipus de treballs.

Un home decideix, ell tot sol, lluitar contra aquesta situaci�. Per aconseguir-ho, recorre a un pla arriscat: fa inseminar una femella de la nova esp�cie amb el seu propi esperma. Tot just n�ixer el seu fill, el mata i s�entrega a la just�cia. Si aconsegueix que el condemnin, voldr� dir que ha matat una persona i, per tant, s�haur� establert un precedent legal per evitar l�esclavatge dels hom�nids. Al llarg del judici, per tant, s�haur� d�establir qu� �s all� que ens converteix en humans...

Crec que val la pena treure de l'oblit a Čapek i a Vercors. No nom�s perqu� la nostra �poca necessita les seves incisives preguntes, sin� tamb� perqu� llegir-los �s un aut�ntic plaer.

Dalt s'arbre

Čapek i Vercors