Dalt s'arbre

Par�sits

samonea — Dij, 17 Mai 2007 12:01:56

La paraula "par�sit" ens sol fer pensar en animals poc agraciats o, directament, repugnants: polls, paparres, cucs... I no sempre �s aix�, malgrat tot. Hi ha alguns �ssers par�sits dotats, des del punt de vista hum�, d'una gran bellesa.

La flor que veieu al centre de la fotografia �s part d�una planta par�sita, que viu sobre les arrels de les lleguminoses (faves, llenties, mongetes...). Aquesta, concretament, la vaig fotografiar en una petita plantaci� de guixes, un llegum que se sembrava molt, antigament, per� que avui dia gaireb� �s desconegut.

La planta en q�esti� no t� fulles ni clorofil�la, ja que no realitza la fotos�ntesi. No li fa falta, perqu� xucla el seu aliment directament de la planta que parasita. El debilita tant, al vegetal que l�hostatja, que el sol acabar matant. Aquest �s un fet estrany, en el m�n del parasitisme, ja que la mort de l�amfitri� implica normalment la mort de l�hoste. Per�, en aquest cas, tant li fa, al par�sit, perqu� ja haur� madurat les llavors, que cauran a terra i esperaran a la pr�xima generaci� de guixes per tal de xuclar-los la saba.

El curi�s del cas �s que aquesta planta par�sita, que s�aprofita del treball de les altres, rep, a Menorca, el nom de frare.

Un nom bastant adequat, segons com es miri.

Els arbres, al seu lloc

samonea — Dim, 21 Feb 2007 14:25:36

D'un temps en��, s'ha posat de moda sembrar arbres ja vells, sobretot oliveres i garrovers, a places i jardins. Fa uns mesos, a Ciutadella, es va aixecar una gran pol�mica per culpa de certs detalls poc clars en la compra, per part de l'Ajuntament, d'alguns d'aquests garrovers. Per� l'objectiu d'aquest article no es reobrir aquell debat (des de dalt s'arbre no vull discutir de pol�tica, i menys encara de pol�tica municipal) sin� exposar tots els motius pels quals s'hauria de rebutjar aquesta pr�ctica.

Quan un observa aquests arbres, la pregunta obligada �s: quants anys deuen tenir? �s dif�cil precisar l�edat d�un arbre sense recomptar els anells de creixement, per�, pel di�metre del tronc, �s f�cil suposar que molts s�acosten o superen els cent anys. A��, evidentment, implica que no han estat sembrats a un viver per tal de ser venuts, ja que ning� no fa inversions a tan llarg pla�. D�on provenen id�, aquests arbres tan majestuosos? La resposta �s �bvia: de l�expoli d�antigues plantacions d�oliveres i garrovers d�arreu de la pen�nsula. D�aquesta manera, es destrueix un element caracter�stic del paisatge de moltes regions, arrabassant el testimoni viu de la hist�ria d'aquelles terres. Amb la desaparici� d�aquests arbres s�elimina tamb�, de passada, l�h�bitat de multitud d�esp�cies d�ocells, r�ptils, petits mam�fers i invertebrats.

Per� els perjudicis ecol�gics d�aquesta pr�ctica no es limiten al lloc d�extracci�; l�indret on es sembren aquests arbres tamb� es pot veure afectat. Molts cops, dins dels forats i escletxes dels troncs hi viatgen, de forma involunt�ria, invertebrats (caragols, insectes, ar�cnids...) i petits r�ptils. L�introducci� d�esp�cies noves, en qualsevol ecosistema, �s sempre quelcom molt perill�s, per� �s especialment perjudicial en els h�bitats insulars, molt m�s fr�gils. I sembla ser que a Mallorca s�ha detectat ja la pres�ncia d�algunes esp�cies foranes que podrien haver arribat d�aquesta manera.

Hi ha m�s motius encara, a banda dels ecol�gics, que desaconsellen la plantaci� d�aquests arbres. El primer �s purament pragm�tic: aquests arbres, tot i ser preciosos, fan poca ombra. Vivim sota la influencia d�un clima, el mediterrani, que ens obliga a protegir-nos del sol i la calor durant bona part de l�any: �s important que els nostres carrers i places disposin d�arbres amb un brancatge est�s, que a l�estiu tapi els rajos del sol. I els garrovers i les oliveres no s�n els millors arbres per complir amb aquesta funci�. Els lledoners o les moreres (ja fa temps que s�han seleccionat varietats de morera que no donen fruit i, per tant, no embruten gens) s�n tamb� arbres ben mediterranis, que ofereixen una ombra espessa i fresca i creixen r�pidament. Aquests arbres, pel fet de ser caducifolis, tenen dos altres avantatges: a l�hivern, com que estan despullats de fulles, deixen passar el sol, tan agradable quan fa m�s fred. Per altra banda, el fet de perdre la fulles cada any fa que no s�hi acumuli tant de fum i brutor, a les ciutats, com a les oliveres i garrovers, en els quals cada fulla es renova nom�s cada quatre o cinc anys.

A part de tot a��, hi ha un altre factor a tenir en compte, sobretot quan parlam de l�arbrat d�espais p�blics, pagat amb els doblers de tots: una morera o un lledoner de viver, ja grossets, tenen un cost de 30 o 35 euros, mentre que una olivera o un garrover vells poden costar, perfectament, 3.000 euros... Quants carrers es podrien omplir d�arbres pel preu de posar una solitaria olivera emmig d�una pla�a!

Ja per acabar, vull aportar un argument de caire purament est�tic: �s cert que aquests arbres s�n molt bells, per� sempre m�ha semblat que posar-los al mig d�una pla�a nova, o reformada de fa quatre dies, o al jard� d�un xalet, en una urbanitzaci�, no �s de gaire bon gust.

El pas del temps confereix a certs indrets una discreta bellesa, que �s producte del desgast i de l�us, del pas de la gent que hi viu i hi treballa, que va llimant els cantells i suavitzant els contorns; per� tamb� de l�avan� de la natura, que conquereix tots el petits espais que l�home li cedeix: els arbres van creixent, les pedres i les teules es cobreixen de l�quens...

I aquesta bellesa no es pot reproduir, ni imposar de cop sembrant un arbre ja vell.

L'hivern a Menorca

samonea — Dim, 13 Feb 2007 16:55:17

Mentre a altres llocs els camps estan coberts de neu, aqu� es cobreixen de l'espl�ndida floraci� de la vinagrella, canari o fel i vinagre (Oxalis pes-caprae):

No, no es tracta d'un fenomen relacionat amb el canvi clim�tic; aquesta planta sempre floreix per aquestes dates. La floraci� hivernal t�, per aquesta esp�cie, un clar avantatge: no ha de competir amb gaires altres plantes per atreure els insectes pol�linitzadors. Evidentment, tamb� t� inconvenients: d'insectes, en aquesta �poca, n'hi ha pocs, els dies s�n curts i, a m�s a m�s, la pluja pot rentar les flors, emportant-se el n�ctar destinat a atreure els animalets encarregats de la pol�linitzaci�. Per solucionar aquest darrer inconvenient, aquesta planta ha desenvolupat una adaptaci� enginyosa: la flor nom�s s'obre quan fa sol.

All� que molta gent no deu saber, possiblement, es que aquesta planta no �s nadiua de Menorca, sin� que fou portada des de Sud-�frica al segle XIX, com a planta de jard�, i es va escampar per tot.

Qui ho diria, no?