Dalt s'arbre

El menorqu� i el mallorqu�, dos idiomes diferents

samonea — Diu, 19 Ago 2007 19:00:14

Aquest mat�, pul�lulant per la xarxa, m'he trobat amb un bloc anomenat Es llog bal��. Llegint-lo he recordat una not�cia que vaig veure al diari fa un parell d'anys i que havia desat en alg�n calaix semioblidat del meu cervell, amb l'etiqueta de "curiositats esperp�ntiques": la creaci� de "s'Acad�mi de sa Llengo Bal��" (si, si, aix�, amb dos accents; a jo tamb� m'agradaria saber perqu�).

La teoria que defensa l'autor del bloc, aix� com els membres de "s'Acad�mi" �s que a les Illes Balears es xerra un idioma diferent d'aquell que s'empra a Catalunya. Com pot ser a��, si segons la immensa majoria d'historiadors nosaltres som descendents dels catalans que van repoblar l'arxip�lag al segle XIII? D'acord amb aquesta visi�, generalment acceptada, l'idioma que nosaltres empram hauria de ser el descendent directe de la llengua que parlaven aquella gent vinguda de Catalunya.

Per� a "s'Acad�mi de sa Llengo Bal��" tenen una teoria alternativa per explicar el seu punt de vista: la llengua que parlam a les Illes Balears no la van portar els repobladors catalans, sin� que seria el resultat de l'evoluci� aut�ctona del llat�, que va sobreviure durant la ocupaci� isl�mica. El catal� i el "bal��" serien, per tant, dues lleng�es diferents, amb or�gens ben diferenciats.

Nom�s hi ha un petit problema. No res. Una coseta sense import�ncia. L'inconvenient �s que no hi ha absolutament cap prova de l'exist�ncia d'aquesta suposada llengua rom�nica que hauria sobreviscut durant l'�poca musulmana. Ni un text, ni una l�pida, ni una inscripci�, ni un grafit sobre un boc� de cer�mica, ni una menci� indirecta en cap text de l'�poca. Res de res.

L'abs�ncia de proves no �s prova d'abs�ncia, diran alguns, tal vegada. Id� b�: el que si tenim s�n evid�ncies que ens fan pensar que les Illes Balears no es parlava cap llengua rom�nica, en �poca isl�mica. Un ge�graf �rab d'aquella �poca, anomenat Al-Zuhr�, ens informa de que "les tres illes, conegudes com a Al Yaza'ir Al Sarquiya li Al Andalus (les illes orientals d'Al-Andalus) s�n un ap�ndix d'Al-Andalus, perqu� els costums i la manera de ser de la seva poblaci� tenen la mateixa naturalesa que la d'Al-Andalus i formen un mateix conglomerat hum�".

Fins i tot si obviam totes aquestes dificultats, encara n'hi ha una altra. �s cert que, en el cas de Mallorca, sembla ser que no hi ha proves que es vagi produir una substituci� total de la poblaci�, amb la conquesta cristiana. A�� obriria una via per la superviv�ncia d'aquest te�ric i indemostrat idioma rom�nic. Ara b�: que va passar a Menorca? Aqu�, les fonts documentals s�n prou clares i abundants. La pr�ctica totalitat de la poblaci� musulmana fou esclavitzada i deportada (es conserven els termes de la rendici�, preus dels esclaus...). El cronista Ramon Muntaner diu, a m�s, que la illa fou repoblada "per bona gent de cathalans" . A nivell arqueol�gic, hi ha un tall clar entre l'�poca d'abans de la conquesta i la de despr�s: la cer�mica es diferent, s'abandonen molts indrets rurals que havien estat ocupats fins l'arribada dels cristians...

A no ser que pensem que tots els textos de l'�poca i els jaciments arqueol�gics menteixen (encara que tothom �s lliure de pensar el que vulgui, es clar) haurem de concloure que nosaltres, els menorquins, som descendents d'aquells immigrants catalans. I la nostra llengua, en conseq��ncia, tamb� deu provenir de la que xerraven aquella gent.

Per tant, si els membres de "s'Acad�mi" tinguessin ra� pel que fa a Mallorca, i l'idioma que s'hi parla tingu�s realment els or�gens que ells defensen, ens veur�em obligats a pensar que el menorqu� i el mallorqu� s�n tamb� dos idiomes diferents. De "llengo bal��" id�, res de res.

Urgiria, per tant, un diccionari menorqu�-mallorqu�. M'ofereixo per fer-lo, si volen...

[M'havia prom�s a mi mateix no tornar a ficar-me, en aquest bloc, en q�estions nacionalistes, per� no puc suportar una manipulaci� de la hist�ria tan increiblement penosa... Per altra banda, i pensant-ho fredament, potser el millor que es pot fer amb aquesta gent �s ignorar-la. Per� el fet �s que l'article ja est� escrit, i he decidit penjar-lo.]

El determinisme

samonea — Dis, 11 Ago 2007 21:35:38

" -Y sabes por lo que s� que soy 100% libre? �Pues porque si quiero, y cuando quiero, muevo el bracito as�, para arriba y para abajo, para arriba y para abajo...! ��Lo ves?! ��Lo ves?!

-Mmmmmm..."

No s� si aquest acudit gr�fic us haur� fet tanta gr�cia com em va fer a mi, el primer cop que el vaig veure. Evidentment, el podeu interpretar com vulgueu. Jo us l'he posat nom�s com a pretext (mai millor dit: pre-text) per parlar d'un tema que em rodava pel cap des de feia bastant de temps: el concepte de determinisme aplicat a la Hist�ria i a la conducta humana en general.

D'en�� que Hegel i Marx van publicar les seves obres, les cr�tiques a la seva postura en relaci� a la Hist�ria no s'han aturat ni un moment. Donat que, des del seu punt de vista, es podien explicar les accions humanes en termes causals, a�� semblava implicar la negaci� de la lliure voluntat. Si les nostres accions estan determinades per les circumst�ncies, quin sentit t� parlar de culpes i responsabilitats morals? Seriem �ssers mancats de llibertat i poder de decisi�!

Edward H. Carr va escriure, a principis de la d�cada dels anys seixanta del segle XX, un llibret titulat What is history? Aquesta obra t� la virtut de continuar irritant a historiadors de tend�ncies diverses, i els temes que s'hi plantegen tenen encara for�a inter�s. Quan el vaig llegir, ja fa uns anys, em va fer gr�cia la postura de Carr sobre la q�esti� del determinisme. Ell diu que ent�n per determinisme "la convicci� de que tot all� que s'esdev� t� una o v�ries causes, i que no podria haver esdevingut d'una altra manera a no ser que alguna cosa, en la causa o en les causes, hagu�s estat, aix� mateix, diferent".

A�� pot semblar una perogrullada, per� el cert �s que a vegades sembla necessari recordar-ho...

Marx i Darwin, hist�ria d'un amor no correspost

samonea — Dim, 13 Mar 2007 15:27:33

L'any 1873 va arribar un paquet a la resid�ncia de la fam�lia Darwin. Contenia un exemplar de Das Kapital, amb una dedicat�ria a la primera p�gina: "A Mr. Charles Darwin, de part del seu sincer admirador Karl Marx".

En Darwin va contestar al present amb una nota de cortesia, per� sembla ser que mai no va arribar a llegir el llibre de Marx. Potser va ser perqu� l�obra estava en alemany, un idioma que no dominava prou b�; per� el m�s probable �s que, en cas d�haver estat tradu�da a l�angl�s, el tema tampoc no l�hagu�s interessat prou.

Durant bona part de les seves respectives vides, Darwin i Marx van viure molt a prop l�un de l�altre: l�alemany vivia a Londres, i l�angl�s a Down, a 25 quil�metres de la capital. I, tot i aix�, no es van arribar a con�ixer personalment. Per�, si b� el descobridor dels mecanismes de l�evoluci� no es va interessar mai per l�obra de Marx, aquest si que es va entusiasmar, tal i com hem vist ja al principi, amb les teories del genial naturalista. En una carta a Engels, li comenta: �Tot i que est� escrit en el m�s pur estil angl�s, en aquest llibre s�hi troba la base de la hist�ria natural�.

Tots dos pensadors s�n, de fet, fills d�un mateix moment hist�ric i d�una mateixa mentalitat: tant un com l�altre buscaven establir les causes materials dels fets que estudiaven: l�origen de les esp�cies, en el cas de Darwin, i el comportament de l�home en tant que �sser social, en el cas de Marx. Hi havia, no obstant, una difer�ncia entre tots dos: l�angl�s no va comen�ar la seva recollida de dades amb cap objectiu concret; no tenia cap idea pr�via sobre l�evoluci�. De fet, en el moment d�embarcar-se al Beagle, l�any 1831, a bord del qual aniria recollint les observacions que el portarien al seu descobriment, rebutjava les teories evolucionistes de Lamarck per la seva car�ncia de base cient�fica. Van ser les evid�ncies que es van anar posant davant els seus ulls les que el van obligar a recon�ixer (hem de suposar que astorat, en un principi) que les esp�cies es transformaven i que aquestes transformacions es devien a causes purament mec�niques.

Marx, en canvi, va comen�ar buscant, des de bon comen�ament, un mecanisme que permet�s explicar l�evoluci� dels sistemes socials, per tal de sustentar el seu ideal revolucionari sobre unes fermes bases cient�fiques. Es possible que les aportacions de Marx sobre la import�ncia de la base material en l�evoluci� de les societats humanes haguessin rebut una acceptaci� molt m�s amplia si els seus plantejaments no haguessin estat tan estretament lligats a un determinat programa pol�tic. El propi Darwin va dir-li a Marx, contestant a la seva proposta de dedicar-li un cap�tol de la seva obra Das Kapital que �no creia que els atacs directes a la religi� servissin per avan�ar en la causa del pensament lliure�.

De totes maneres, �s una pena que no es vagin arribar a con�ixer. Ben segur que del seu encontre n�hauria pogut sorgir un debat ben interessant.

Karl Marx i Charles Darwin, els dos barbuts que van canviar per sempre la nostra percepci� de la societat humana i de la natura.

12 de febrer

samonea — Diu, 11 Feb 2007 16:44:44

Dia del naixement de Charles Darwin

Un poc d'Hist�ria

samonea — Dim, 24 Gen 2007 20:15:27

Arran de tota la polseguera que s'ha aixecat aquests dies a sa tanca de s'era, en part per culpa d'un comentari meu (un comentari amb bastanta mala llet, ho reconec) he decidit escriure un petit article sobre la conquesta catalana de Menorca, al segle XIII. Aquest fet, precisament, �s all� que es commemora el dia de Sant Antoni, i �s aquesta celebraci� la que en Pau reivindicava al seu bloc.

L�any 1232, en Jaume I, rei de la Corona d�Arag�, va conquerir Mallorca, annexionant-la als seus dominis. Menorca no fou conquerida, per� va esdevenir tribut�ria de la Corona. Aquesta situaci� es va mantenir fins l�any 1287, moment en que Alfons III decideix conquerir l�illa.

Quanta gent hi vivia a Menorca, en el moment en que arribaren els catalans? �s dif�cil precisar-ho. Pot ser que es fessin censos de poblaci�, en �poca isl�mica, per� no s�han conservat. Sabem que Abu Omar, el darrer governant musulm� de l�illa, es va endur tots els llibres i documents, per� el vaixell amb que viatjava va naufragar, cam� de Barbaria, i no es va salvar res ni ning�. Malgrat tot, en podem fer un c�lcul aproximat, de la poblaci�. Al tractat de Capdepera, a trav�s del qual Menorca va passar a ser tributaria de la Corona d�Arag� s�especifica quins s�n els tributs que els menorquins haur�n d�entregar, cada any: 3.000 quarteres de blat, 100 vaques, 300 ovelles i cabres, 2 quintars de mantega i 200 barques per transportar-ho tot. �s un volum de producci� considerable, per una illa tan petita, i ens dona peu a pensar que la densitat de poblaci� devia ser bastant elevada. No �s excessivament arriscat proposar una xifra entorn de les 20.000 persones.

Per� ni tan sols amb aquesta poblaci� tan nombrosa es podia fer front a l�ex�rcit catalano-aragon�s, format per m�s de 20.000 soldats. Tocava a un soldat per habitant! �s cert que els menorquins van rebre ajuda, en forma de tropes, del nord d��frica, per� aquestes no devien ser molt nombroses.

Pocs dies despr�s de l�arribada de les tropes conqueridores es signa el Tractat de Sent Agayz, que �s poc m�s que una rendici� incondicional. Els termes de l�acord s�n dur�ssims: nom�s 200 persones queden lliures sense condicions. Els bens de tots els habitants (inclosos els d�aquells dos-cents que quedaven lliures) s�n confiscats. Despr�s de desposseir als menorquins de tota pertinen�a, els conqueridors, fent gala d�un cinisme admirable, estableixen que aquells que puguin pagar set dobles i mitja quedaran lliures. I aix� i tot, contra tot pron�stic, molts van evitar ser convertits en esclaus, gr�cies segurament a les aportacions econ�miques provinents del nord d��frica.

Tots aquells que no van poder pagar van ser subastats p�blicament. Sabem que es va instalar un mercat d�esclaus a Medina al Yazira, l�actual Ciutadella, on es van anar venent els ven�uts. �s curi�s constatar que els documents parlen d�esclaus blancs i negres (sembla que les esclaves blanques es cotitzaven molt m�s; encara no devia haver aparegut el gust per all� ex�tic). En aquest sentit, val a dir que seria interessant coneixer quina era la composici� i la proced�ncia de la poblaci� menorquina d�aquesta �poca.

Sigui com sigui, la gran majoria dels esclaus no es van quedar a Menorca, sin� que foren repartits pels mercats de Barcelona, Val�ncia, Mallorca, i fins i tot, Bugia i Tr�poli. Aquesta va ser la sort d�aquells que eren joves i sans i tenien algun valor com a mercaderia. All� que va esdevenir amb els vells, malalts i discapacitats, no �s dificil d�imaginar.

Hi ha una disposici� reial que dona una idea de l�actitud dels invasors: s�estableix que les dones, filles i acompanyants d�Abu Omar no podran ser deshonrades ni despullades, i que no se�ls podr� descobrir el rostre. Fa feredat pensar en la sort que devien correr tantes altres que no formaven part d�aquest grup.

Aquells que van poder pagar la seva llibertat van comprar passatge en vaixells cristians per tal que els portessin cap a Barbaria; per� sabem del cert que alguns patrons cristians no van complir all� que havien prom�s: un tal Bernat Siquier, per exemple, fou jutjat per tirar els passatgers per la borda, enmig de la mar. Malgrat tot, el rei devia considerar que el seu crim no era tan greu, perqu� el va absoldre.

�s evident que no tots els esclaus musulmans foren deportats. Sembla ser que uns 2.000 van quedar a Menorca: aquest fet explicaria la perviv�ncia de l�abundant�ssima toponimia d�origen �rab.

La seva llengua i la seva cultura, malgrat tot, es devien esllanguir r�pidament.

M�s informaci�:

MATA, M. : Conquestes i reconquestes de Menorca. Edicions 62, Barcelona, 1974.