Diuen que l'emperador August, parlant de Roma, poc abans de morir, va dir que ell havia trobat una ciutat de maons i en deixava una de marbre. August era ben conscient del valor simbòlic de l'arquitectura monumental, i en va fer us de forma exhaustiva: ell va ser, a efectes pràctics, el primer emperador, i necessitava deixar ben clar fins a on arribava el seu poder.
(Segueix)A les costes del nord d'Anglaterra hi viuen dues espècies de gavines força emparentades: la gavina fosca anglesa i la gavina argentada anglesa. A simple vista s'assemblen bastant, però acompleixen el requisit bàsic per tal de poder-les considerar espècies diferents: no es poden creuar entre elles donant lloc a descendència fèrtil. No hi ha, per tant, intercanvi genètic entre les poblacions de totes dues espècies. Fins aquí, tot bé.
Però hi ha un petit problema.
(Segueix)A l'evangeli de Sant Joan (5, 14) se'ns explica que Jesús, després d'haver curat un malalt, li va dir: "Mira, t'has curat, no tornis a pecar, no sigui que et passi quelcom de pitjor". Aquesta identificació del pecat com a causa de la malaltia, un tret molt característic del judaisme, fou ràpidament adoptat pel cristianisme durant els primers segles de la nostra era. Però aquesta concepció té un origen molt més antic: en algunes llengües mesopotàmiques s'utilitzava la mateixa paraula per designar el pecat, el càstig i la malaltia.
(Segueix)Un lector del meu bloc es preguntava, no fa gaire, perquè sempre que es parla de Darwin o de l'evolució algú acaba esmentant a Déu. La resposta, suposo, és que el mecanisme descobert per aquell naturalista anglès és com un punyat de sal llençat a les nafres obertes de molts fidels. Al meu darrer article, precisament, parlava sobre en Darwin i, com era d'esperar, ha acabat sortint la qüestió de la religió... Però, curiosament, per un cop, no ha estat un creient aquell que ha tret el tema.
(Segueix)No sé si us ha succeït mai, però, a vegades, quan un té una idea que li roda pel cap, sembla com si tot el món intentés posar davant seu exemples d'aquell fet. Açò és absurd, evidentment; els exemples sempre han estat allà, però sense el concepte al qual associar-los hom no els presta cap atenció. Sigui com sigui, a mi em va passar quelcom de semblant, poc després d'escriure l'article on parlava de les analogies entre l'evolució biològica i l'evolució cultural.
(Segueix)No sé quan va apareixer, en biologia, la definició de les illes com a "laboratoris de l'evolució". Tot i que aquesta expresió s'ha repetit tantes vegades que ha esdevingut un tòpic, s'ha de reconeixer que és una idea molt encertada. Més recentment, aquesta definició s'ha aplicat també a l'àmbit de l'evolució cultural: em sembla que va ser John Evans el primer que, cap als anys setanta, va proposar que les illes eren els llocs idonis per analitzar processos relacionats amb la cultura humana, en raó del seu aïllament.
(Segueix)Poc després que Charles Darwin publiqués L'origen de les espècies, l'any 1859, quan ja es començaven a fer evidents totes les implicacions de la nova visió de la naturalesa i de l'ésser humà que es deduïa d'aquest llibre, una dama de l'alta societat britànica, horroritzada, va fer un comentari que ha passat a la història. Referint-se al parentiu entre éssers humans i simis, idea implícita a la primera gran obra de Darwin, va dir: "confiem que no sigui ver i, en cas que ho sigui, esperem que la noticia no s'escampi gaire".
(Segueix)
Llicència Creative Commons.
