Aquest bloc ha rebut un premi! És un premi humil, evidentment, que no implica cap gratificació econòmica ni cap cerimònia d'entrega de guardons, amb aplaudiments i discursos emotius. Però, malgrat tot, em fa molta il·lusió.
(Segueix)Des d'aquest bloc he intentat, en diverses ocasions, difondre les bases del funcionament de l'evolució biològica. Fa feredat adonar-se de l'elevat percentatge de persones que no coneixen els mecanismes evolutius o que pensen, erròniament, que el darwinisme no és més que la proposta d'un naturalista del segle XIX, sense cap continuïtat ni aplicació pràctica en el present. Aquest desconeixement és un fet ben conegut, i hi ha prou biòlegs i paleontòlegs que s'esforcen per posar-hi remei.
(Segueix)Una vegada, quan era petit, em van portar al Museu d'Història Natural de Banyoles. Era un museu curiós, que mantenia l'estètica i l'esperit de les col·leccions del segle XIX. A la sala d'antropologia, en una vitrina enorme, hi havia un ésser humà dissecat. Portava un escut a una mà i una llança a l'altra, i tenia la pell d'un color marró fosc bastant estrany.
(Segueix)
Aquesta obra, amb altres dues de semblants, va ser venuda a Bonhams, una prestigiosa casa de subhastes de Londres, per uns 21.000 euros. A simple vista, sembla una obra força típica de la segona meitat del segle XX; la podríem enquadrar, potser, en el corrent de l'expressionisme abstracte.
Però el seu autor, mort de tuberculosis el 1964, tenia una peculiaritat: no era un ésser humà.
L'any 476 de la nostra era, l'emperador Ròmul August va ser vençut per Odoacre, rei dels hèruls. La ciutat de Roma va ser conquerida, i l'Imperi Romà d'occident es va desfer. Tot i que aquesta és la data que els historiadors han pres com a punt d'inflexió entre l'Edat Antiga i l'Edat Mitjana, els problemes interns de l'estructura socioeconòmica que coneixem com a Imperi Romà van començar abans. Molt abans.
(Segueix)D'ençà que la informàtica es va introduir a la nostra vida quotidiana, s'ha fet habitual concebre la ment humana com un ordinador. Tot i que jo som bastant jove, es podria dir que no vaig entrar en contacte amb els ordinadors fins que vaig ser una persona pràcticament adulta, en un moment en que els meus hàbits mentals ja estaven ben establerts. Potser és per açò que m'agrada més imaginar la meva memòria com una enorme habitació plena d'arxivadors, amb molts calaixos.
(Segueix)
Llicència Creative Commons.