La primitiva tendència a la ostentació
Escrit per Sa Monea | 22 Feb, 2008Diuen que l'emperador August, parlant de Roma, poc abans de morir, va dir que ell havia trobat una ciutat de maons i en deixava una de marbre. August era ben conscient del valor simbòlic de l'arquitectura monumental, i en va fer us de forma exhaustiva: ell va ser, a efectes pràctics, el primer emperador, i necessitava deixar ben clar fins a on arribava el seu poder.
Però la utilització de l'arquitectura com a símbol de l'autoritat no va començar, evidentment, amb l'Imperi Romà. Totes les societats amb algun tipus d'accés diferenciat als recursos han fet us d'aquesta eina de control, en major o menor mesura. Els exemples més coneguts, evidentment, són els dels pobles que van portar aquest tret fins al límit: els egipcis i els asteques, amb les seves immenses piràmides, els europeus de les darreries de l'Edat Mitja, amb els seus temples desmesurats...
A Menorca en tenim una mostra força àmplia, de l'explotació d'aquest recurs: una bona part de les construccions talaiòtiques ens sorprenen, encara avui, per la seva monumentalitat. Un company illenc parlava, no fa gaire, de les taules, aquell tipus de construcció exclusiu de la nostra illa. Exclusiu? No ben bé. Hi ha recintes de taula a un altre lloc, del món, almenys. Mirau aquesta fotografia:
Es tracta del jaciment arqueològic de Göbekli Tepe, situat al sudest de Turquia. Però calma; que ningú s'emocioni imaginant una llarga odissea marina dels constructors de taules, vinguts a Menorca directament des de l'Àsia Menor. A part de la distància geogràfica, les taules turques i les menorquines estan separades per uns 8.000 anys! La "taula" de Göbekli Tepe fou construïda a principis del neolític, fa uns 11.000 anys, mentre que les menorquines (com la de la fotografia de baix, de Torralba d'en Salort) no es poden remuntar, en principi, gaire més enllà de l'any 1.000 abans de la nostra era.
Pura coincidència, idò. I, de fet, no és tan sorprenent. Si un es proposa construir edificis monumentals a base de pedres de dimensions ciclòpies, haurà d'escollir entre un nombre de solucions força limitat. Ja vaig parlar, en certa ocasió, de les semblances entre els temples prehistòrics de la illa de Malta i certes construccions del talaiòtic menorquí: si es disposa d'una tècnica i una matèria primera semblants, els resultat serà, amb tota probabilitat, similar.
Ara bé; la pregunta que cal plantejar-se és: perquè tota aquesta monumentalitat? Quin és el motiu de tot aquest malbaratament de temps, materials i força de treball? Doncs precisament és aquesta, la finalitat: malgastar recursos de la forma més ostentosa possible, per deixar clar l'abast del poder dels promotors de la construcció.
Fins el moment, Göbekli Tepe és l'exemple més primitiu d'aquesta forma d'ostentació. I és poc probable que se'n trobin casos gaire més antics: no és casual que aquesta construcció es vagi aixecar durant la primera etapa del neolític. És en aquest moment, i no abans, quan la propietat privada comença a tenir una raó de ser. Els éssers humans que van aixecar el recinte de Göbekli Tepe practicaven, d'acord amb les evidències de que disposam, certes formes de proto-agricultura. No sembraven cereals, però cuidaven i protegien dels herbívors els extensos camps de blat silvestre (l'avantpassat del nostre propi blat) que creixien de forma natural en aquella zona. També es troben, per aquestes dates, altres indicis de sedentarització: sabem que, cap al 12.000 aC, alguns grups de caçadors (o proto-ramaders) aixecaven assentaments permanents on emmagatzemaven carn seca i salada.
Quina és la forma de garantir el teu dret a explotar un territori? Com refredar l'ànim d'altres persones o grups humans interessats en els recursos que un explota? Una de les maneres és consisteix a demostrar que es disposa d'un poder pràcticament sobrehumà: revestint una ciutat de marbre, com va passar a Roma, o aixecant columnes de pedra de tones de pes, com a Göbekli Tepe o a Menorca.
Es probable que aquest us simbòlic de l'arquitectura monumental, aquest malbaratament de recursos com a legitimació del poder, sigui un dels trets amb una major continuïtat, al llarg de la història humana. En aquest aspecte, com en alguns altres, hem canviat molt poquet, des d'inicis del neolític.
Quatre exemples més, d'època contemporània, d'aquest primitiu gust per la ostentació: el Parlament Europeu, el Congrés dels Diputats d'Espanya, el Consell Insular de Menorca i l'Ajuntament de Ciutadella.
Amic Pithie,
Tenc un amic de la bàrbara Germània,un bon amic, una home de selectiva i molt induïda mirada que descobreix taules arreu; és un arqueòleg minuciós i força treballador, no sempre però, tot i la meva ignorància, puc estar d'acord amb el que em diu i conta. És relliscós: una conferència sobre arqueologia, ja ho sabràs, sol convocar gent amb ànima científica, però no hi manquen els esotèrics, les vibracions còsmiques, "el-món-no ens-entén" i la "funny science".
L'any passat el meu amic, Hochsieder de llinatge, em va dur un llibre sobre el lloc que comentes: Ignasi, no te'l perdis, és interessantíssim!: Klaus Schmidt, "Sie bauten die ersten Tempel", subtitolat-traduït-, "L'enigmàtic santurari dels caçadors de l'Edat de Pedra, o el descobriment arqueològic de Göbeli Tepe" (München, 2006. Mal amic que som, el vaig fullejar, vaig llegir el primer capítol, l'índex de topònims citats (Malta, naturalment, però no les Illes Balears, ni Menorca): paral.lelisme, doncs, com tu suposes? El llibre del meu amic reposa malauradament a un tercer nivell en l'estratigrafia dels llibres començats a excavar.
Però va arribar l'escriptura, i a la monumentalitat romana ja s'hi afegeix la lletra que immortalitzarà el poderós: Ho va construir el Diví...Fou construït en temps del Sereníssim...Fins arribar al fou inaugurat pel President,... dia...Parlàvem d'açò, no?