El disseny intel·ligent i la "censura universitària"
Escrit per Sa Monea | 11 Gen, 2008Durant aquest més, una associació provinent dels Estats Units d'Amèrica impartirà una sèrie de conferències sobre evolució biològica al nostre país. Es tracta de la PSSI, les sigles en anglès de Metges i Cirurgians per la Integritat Científica. Que defensen aquesta gent?
Doncs que la pràctica totalitat dels biòlegs del món estan equivocats: els mecanismes que regeixen l’evolució no són, en realitat, la selecció natural ni cap dels altres fenòmens que proposa el neodarwinisme. Hi ha alguna altra cosa. Una entitat intel·ligent (digues-li Déu, digues-li X...) que intervé de forma activa en el procés evolutiu, dissenyant els organismes. Aquesta teoria se sol conèixer com a ID (Intelligent Design).
Fins aquí, cap problema. Tothom té dret a expressar de forma pública les seves idees, siguin quines siguin (i sempre i quan no impliquin alguna forma d’apologia a vulnerar els drets dels altres). Però és que aquesta gent pretenia fer almenys dues de les xerrades a les instal·lacions de dues Universitats: la de León i la de Vigo. Costa d’entendre que aquestes dues institucions vagin acceptar la petició de la PSSI, però la qüestió és que ho van fer. I quan la noticia es va fer pública, les queixes no es van fer esperar. La pressió que van exercir certes persones i col·lectius, de fet, va fer que les dues Universitats optessin per denegar el permís que prèviament havien concedit.
En alguns llocs de la blogosfera s’ha generat un debat intensíssim sobre la conveniència de la decisió presa pels degans de León i Vigo. S’ha arribat a dir que és un cas de censura; que s’ha vulnerat el dret a la llibertat d’expressió dels membres de la PSSI!
Anem per parts. Les Universitats, en tant que centres de recerca, han de potenciar estratègies encaminades a assolir un coneixement tant exacte com sigui possible del funcionament de la realitat. Hom pot discutir, evidentment, quines són aquestes estratègies, dins de certs límits: açò és així perquè no hi ha un únic mètode científic. Però, malauradament per alguns, hi ha certes metodologies que queden necessàriament excloses d’aquest conjunt de procediments.
Un dels criteris que ens permeten establir si un mètode és o no correcte és la falsabilitat. És a dir: tota proposició científica ha de ser susceptible de ser falsada. Açò vol dir s’han de poder dissenyar experiments (o que s’han de poder recollir dades per altres mitjans, en el cas de les disciplines que estudiïn fets no reproduïbles en condicions controlades) que en cas de donar resultats diferents d'aquells que s'esperaven negarien la hipòtesi que s’estava posant a prova.
I la teoria de l’ID, que defensen els membres de la PSSI no és falsable. No és concebible que puguin existir proves que demostrin que NO existeix una entitat totpoderosa, invisible i intangible que manega secretament els fils de l’evolució. El disseny intel·ligent no és ciència: l’existència d’aquesta entitat entra de ple a l’àmbit de la fe. Però el pitjor de tot és que l’ID és una teoria pseudo-científica que s’aplica a uns fets que ja estan perfectament explicats per una teoria científica (i, per tant, falsable): el darwinisme.
Com es podria falsar el darwinisme? Doncs demostrant, per exemple, que dins de les poblacions d’éssers vius l’índex de reproducció dels diferents individus és totalment aleatori i no té res a veure amb les seves característiques físiques i les condicions del medi. Açò implicaria que la selecció natural, una de les bases del darwinisme, és falsa. Una altra possibilitat seria demostrar que els trets genètics no s’hereten de pares a fills, o bé que el genotip no té res a veure amb els trets físics de l’individu que n’és portador. També representaria un cop molt dur pel darwinisme el fet que algú pogués demostrar que no es produeixen errors durant el procés reproductiu dels éssers vius i que no hi ha, per tant, alteracions ni canvis en la informació genètica dels organismes, al llarg de les generacions.
Però res d’açò no ha passat, encara. Al contrari, tots aquests fets es confirmen dia a dia a través del treball de centenars de milers de científics, arreu del món.
I una altra cosa, encara: si les proves en contra del darwinisme s’anessin acumulant, hauríem de concloure que aquesta teoria no és vàlida per explicar el funcionament de l’evolució i l’hauríem d’abandonar. Però açò no vol dir, evidentment, que haguéssim d’acceptar, en conseqüència, una “teoria” com l’ID, que es troba al marge de la metodologia científica.
Tornant al tema de l’article: la Universitat no pot donar suport a entitats o persones que ignoren les regles més elementals de la investigació científica i que pretenen presentar-se com una “alternativa científica” a les “teories oficials”. Negar-los el dret a utilitzar les seves instal·lacions no és censura, és una actitud totalment legítima. Podríem parlar de censura si el Govern els impedís de portar a terme les seves conferències en qualsevol lloc de l’estat. Però açò, evidentment, no ha passat. La resta de xerrades que tenien programades (a la Fira de Barcelona, a l’Hotel Puerta Málaga, a Seguros Mapfre, a Caixanova...) es portaran a terme tal i com estava previst.
Les Universitats, però, no han d’estar disposades a fomentar l’expansió de qualsevol idea. Només faltaria.
Monea, no estic del tot d'acord amb tu. No estic segur de que el fet de cedir una sala per una conferència sigui exactament "fomentar l'expansió" d'aquestes idees. De fet podría suposar una excel.lent oportunitat pedagógica: els alumnes no són idiotes, entendríen perfectament els raonaments que desbaraten aquestes teories, i a la sortida de la conferència es podría preparar un interessant debat. Crec que, vivint com vivim a un món en el que aquestes idees, disortadament, prenen cada vegada més força en sectors importants de països poderosos, el debat ès més necessari que mai. No ens ha de fer por ni vessa enfrontar-mos, amb les armes de la raó, a qualsevol d'aquestes esboixarrades idees.