El menorquí i el mallorquí, dos idiomes diferents
Escrit per Sa Monea | 19 Ago, 2007Aquest matí, pul·lulant per la xarxa, m'he trobat amb un bloc anomenat Es llog baléà. Llegint-lo he recordat una notícia que vaig veure al diari fa un parell d'anys i que havia desat en algún calaix semioblidat del meu cervell, amb l'etiqueta de "curiositats esperpèntiques": la creació de "s'Acadèmi de sa Llengo Baléà" (si, si, així, amb dos accents; a jo també m'agradaria saber perquè).
La teoria que defensa l'autor del bloc, així com els membres de "s'Acadèmi" és que a les Illes Balears es xerra un idioma diferent d'aquell que s'empra a Catalunya. Com pot ser açò, si segons la immensa majoria d'historiadors nosaltres som descendents dels catalans que van repoblar l'arxipèlag al segle XIII? D'acord amb aquesta visió, generalment acceptada, l'idioma que nosaltres empram hauria de ser el descendent directe de la llengua que parlaven aquella gent vinguda de Catalunya.
Però a "s'Acadèmi de sa Llengo Baléà" tenen una teoria alternativa per explicar el seu punt de vista: la llengua que parlam a les Illes Balears no la van portar els repobladors catalans, sinó que seria el resultat de l'evolució autòctona del llatí, que va sobreviure durant la ocupació islàmica. El català i el "baléà" serien, per tant, dues llengües diferents, amb orígens ben diferenciats.
Només hi ha un petit problema. No res. Una coseta sense importància. L'inconvenient és que no hi ha absolutament cap prova de l'existència d'aquesta suposada llengua romànica que hauria sobreviscut durant l'època musulmana. Ni un text, ni una làpida, ni una inscripció, ni un grafit sobre un bocí de ceràmica, ni una menció indirecta en cap text de l'època. Res de res.
L'absència de proves no és prova d'absència, diran alguns, tal vegada. Idò bé: el que si tenim són evidències que ens fan pensar que les Illes Balears no es parlava cap llengua romànica, en època islàmica. Un geògraf àrab d'aquella època, anomenat Al-Zuhrî, ens informa de que "les tres illes, conegudes com a Al Yaza'ir Al Sarquiya li Al Andalus (les illes orientals d'Al-Andalus) són un apèndix d'Al-Andalus, perquè els costums i la manera de ser de la seva població tenen la mateixa naturalesa que la d'Al-Andalus i formen un mateix conglomerat humà".
Fins i tot si obviam totes aquestes dificultats, encara n'hi ha una altra. És cert que, en el cas de Mallorca, sembla ser que no hi ha proves que es vagi produir una substitució total de la població, amb la conquesta cristiana. Açò obriria una via per la supervivència d'aquest teòric i indemostrat idioma romànic. Ara bé: que va passar a Menorca? Aquí, les fonts documentals són prou clares i abundants. La pràctica totalitat de la població musulmana fou esclavitzada i deportada (es conserven els termes de la rendició, preus dels esclaus...). El cronista Ramon Muntaner diu, a més, que la illa fou repoblada "per bona gent de cathalans" . A nivell arqueològic, hi ha un tall clar entre l'època d'abans de la conquesta i la de després: la ceràmica es diferent, s'abandonen molts indrets rurals que havien estat ocupats fins l'arribada dels cristians...
A no ser que pensem que tots els textos de l'època i els jaciments arqueològics menteixen (encara que tothom és lliure de pensar el que vulgui, es clar) haurem de concloure que nosaltres, els menorquins, som descendents d'aquells immigrants catalans. I la nostra llengua, en conseqüència, també deu provenir de la que xerraven aquella gent.
Per tant, si els membres de "s'Acadèmi" tinguessin raó pel que fa a Mallorca, i l'idioma que s'hi parla tingués realment els orígens que ells defensen, ens veuríem obligats a pensar que el menorquí i el mallorquí són també dos idiomes diferents. De "llengo baléà" idò, res de res.
Urgiria, per tant, un diccionari menorquí-mallorquí. M'ofereixo per fer-lo, si volen...
[M'havia promés a mi mateix no tornar a ficar-me, en aquest bloc, en qüestions nacionalistes, però no puc suportar una manipulació de la història tan increiblement penosa... Per altra banda, i pensant-ho fredament, potser el millor que es pot fer amb aquesta gent és ignorar-la. Però el fet és que l'article ja està escrit, i he decidit penjar-lo.]
I t'ha quedat molt bé. A més, de fet, els ignores, o dit d'una altra manera, la seva manera de pensar és tal que són incapaços d'entendre els teus arguments. Així, en negar-te a raonar com ells, estàs passant d'ells. No?