El determinisme
Escrit per Sa Monea | 11 Ago, 2007
" -Y sabes por lo que sé que soy 100% libre? ¡Pues porque si quiero, y cuando quiero, muevo el bracito así, para arriba y para abajo, para arriba y para abajo...! ¡¿Lo ves?! ¡¿Lo ves?!
-Mmmmmm..."
No sé si aquest acudit gràfic us haurà fet tanta gràcia com em va fer a mi, el primer cop que el vaig veure. Evidentment, el podeu interpretar com vulgueu. Jo us l'he posat només com a pretext (mai millor dit: pre-text) per parlar d'un tema que em rodava pel cap des de feia bastant de temps: el concepte de determinisme aplicat a la Història i a la conducta humana en general.
D'ençà que Hegel i Marx van publicar les seves obres, les crítiques a la seva postura en relació a la Història no s'han aturat ni un moment. Donat que, des del seu punt de vista, es podien explicar les accions humanes en termes causals, açò semblava implicar la negació de la lliure voluntat. Si les nostres accions estan determinades per les circumstàncies, quin sentit té parlar de culpes i responsabilitats morals? Seriem éssers mancats de llibertat i poder de decisió!
Edward H. Carr va escriure, a principis de la dècada dels anys seixanta del segle XX, un llibret titulat What is history? Aquesta obra té la virtut de continuar irritant a historiadors de tendències diverses, i els temes que s'hi plantegen tenen encara força interès. Quan el vaig llegir, ja fa uns anys, em va fer gràcia la postura de Carr sobre la qüestió del determinisme. Ell diu que entén per determinisme "la convicció de que tot allò que s'esdevé té una o vàries causes, i que no podria haver esdevingut d'una altra manera a no ser que alguna cosa, en la causa o en les causes, hagués estat, així mateix, diferent".
Açò pot semblar una perogrullada, però el cert és que a vegades sembla necessari recordar-ho...
. Espero que, almenys, no se't vagin cremar els musclos.
Sa Monea: con permiso.
Hace unos dias se celebró en Mahón el concierto de miguelito Bosé, y a mi, la verdad, no me hacia mucha gracia ir. Pero ocurrió que mi suegra y mi mujer se empeñaron en no perderse la oportunidad de mover el esqueleto y,ante el panorama de tener una discución preferi ceder a sus deseos.Al domingo siguiente,tampoco tenia ganas de ir a la playa,y a pesar de que hacia mal dia tambien tuve que ir,además,cargado con todos los trastos propios de un dia de playa y una sandia de cinco quilos que tuve que llevar bajo el brazo,en fin,todo por mantener la fiesta en paz.Y me voy pitando que se queman los mejillones al vapor...