"He observat que el sentiment popular en contra de l'esclavitud creix constantment (...). És impossible veure un negre i no sentir apreci per ell; són tan alegres, obertes i honrades les seves expressions i tan bells els seus cossos musculosos. No puc veure a cap d'aquests mesquins portuguesos, amb les seves cares d'assassins, sense desitjar gairebé que Brasil segueixi l'exemple d'Haití..."

Aquest fragment, extret d'una carta de Charles Darwin, no deixa lloc a dubtes sobre la seva postura respecte a l'esclavitud. Els fets esdevinguts a Haití, als quals Darwin fa referència, es van iniciar amb una revolta dels esclaus negres, que va forçar a la Convenció Nacional Francesa, el 1794, a abolir l'esclavitud a totes les colònies d'aquest país.

Al meu article anterior us parlava de l'actual moviment de rebuig a les idees de Darwin sobre l'evolució de les espècies. Molts cops, i a manca d'arguments millors, es sol dir que la teoria darwinista es basa en el racisme. El propi Darwin ha estat descrit, molts cops, com el precursor de tots els mals que va patir el segle XX: feixisme, estalinisme...

Ara bé; era racista, en Darwin? I en cas que ho fos, aquest aspecte de la seva mentalitat va incidir de forma decisiva en la formulació de la seva teoria? Encara més: si la resposta fos que si, seria aquest un motiu per rebutjar les seves propostes sobre el funcionament dels mecanismes evolutius?

Si ens quedàssim només amb les declaracions que encapçalen aquest article, podríem concloure que la resposta a la primera pregunta és que no, donant així el tema per tancat. Però el tema no és tan senzill: en altres escrits en Darwin sembla adoptar una postura força diferent. A L'origen de l'home, per exemple, afirma que:

"En algun moment d'un futur no molt distant como per mesurar-lo en segles, gairebé amb tota certesa les races humanes civilitzades exterminaran i reemplaçaran a les salvatges a tot el mon. Al mateix temps, els simis antropomorfs seran, sens dubte, exterminats. La diferència entre l'home i els seus parents més propers es presentarà llavors mes amplia, perquè serà la que correspondrà entre l'ésser humà amb una civilització fins i tot més desenvolupada -como es d'esperar- que la dels caucàsics, i la d'algunes monees tan inferiors como el mandril; en lloc de como es presenta ara entre el negre africà o l'australià i el goril·la"

Aquesta visió seva dels grups humans "inferiors" la trobam reflectida en molts altres llocs de les seves obres. Quan descriu als nadius de la Terra del Foc, que havia observat durant el seu viatge a bord del Beagle, diu que són criatures "totalment nues, banyades en tintures, que mengen allò que troben igual que els animals, descontrolades, cruels amb tots aquells aliens a la seva tribu, que senten plaer torturant als seus enemics, ofereixen sacrificis sagnants, assassinen els seus fills i maltracten les seves esposes, plenes de supersticions escabroses."

Podríem afirmar, tal vegada, que la mentalitat que imperava en aquella època impedia que cap observador europeu, fins i tot un de ment tan oberta com en Darwin, es formés un judici un poc més positiu sobre els fueguins. Però tenim proves que açò no és així. W. P. Snow, que havia visitat la regió deu anys abans, descrivia els indígenes com a "subjectes molt bells, enamorats dels seus fills, que posseïen alguns implements molt enginyosos. Reconeixien algun tipus de dret sobre la propietat i acceptaven l'autoritat de varies de les dones més ancianes." Potser si que en Darwin patia, per tant, d'un etnocentrisme més intens que alguns dels seus contemporanis (encara que força més lleu que el de la majoria, em sembla).

La qüestió de si aquest etnocentrisme anava lligat a un veritable racisme, en el cas d'en Darwin, es més complexa. No hi ha dubte que, per ell, la civilització occidental era superior a les altres en tots els sentits. I potser si que considerava que aquesta excel·lència cultural era conseqüència d'alguna superioritat biològica. Seria força estrany, de fet (tot i que no impossible) que un europeu del segle XIX no mostrés cap rastre de racisme, en la seva mentalitat.

Vol dir açò que la creença en l'existència de races humanes superiors i inferiors va ser decisiva per en Darwin en l'elaboració dels seus raonaments? Crec que podem afirmar, amb força seguretat, que no. Van ser les dades recollides durant el seu viatge, referents sobretot a la biogeografia, la paleontologia, la demografia i les interaccions entre diferents espècies, les que el van portar a bastir la seva teoria.

Mentre en Darwin observava, prenia notes i col·leccionava espècimens a Sudamèrica i les Illes Galàpagos, un altre naturalista anglès, Alfred Russel Wallace, portava a terme una labor molt semblant, a Indonèsia. Wallace, al contrari que Darwin, era un d'aquells pocs europeus que havien eliminat qualsevol indici de racisme o etnocentrisme de la seva visió del món. Deia que: "la meva opinió sobre la naturalesa humana millora a mesura que trobo més individus no civilitzats, i açò fa que es vagin esborrant les diferències entre civilitzats i salvatges."

I, curiosament, aquest investigador va arribar, de forma totalment paral·lela i independent, a les mateixes conclusions que en Darwin.