Enormes penis i plomes de colors
Escrit per Sa Monea | 25 Jun, 2007Una nit de finals de desembre de 1916, a Sant Petersburg, Félix Iusupov va portar a terme un pla llargament meditat: assassinar a Grigori Iefímovitx, més conegut com a Rasputin. Els detalls de la seva mort són poc clars: sembla ser que el van enverinar amb cianur, en un banquet, però encara li van quedar prou forces per fugir a l'exterior, on els assassins el van rematar d'un tret. Es diu que, després de tallar-li els genitals, el seu cos fou llençat al riu Neva.
El penis de Rasputin hauria estat conservat en formol, com a trofeu, pels nobles que l'havien mort. Uns mesos després, però, va esclatar la Revolució, i Iusupov es va veure obligat a abandonar Rússia. I sembla ser que el famós penis va viatjar amb ell.
El 1968, va aparèixer, a París, un pot de vidre que contenia un enorme òrgan sexual masculí. La propietària era una senyora major, que afirmava ser una antiga amant de Rasputin. No està clar com hauria retornat a les seves mans, el penis dels seu estimat Grigori, però el cert és que el membre en qüestió es troba exposat, actualment, a un museu privat de San Petersburg, el propietari del qual el va comprar per 8.000 dòlars.

Una fotografia del membre en qüestió.
Vagi formar part o no del cos de Rasputin, és un òrgan impressionant: té una longitud de gairebé trenta centímetres! És obligat preguntar-se, evidentment, quant devia mesurar, en erecció...
Aquest penis és un cas extrem, clar, però la veritat és que els mascles de l'espècie humana tenen els òrgans sexuals més grans (i amb diferència) de tots els primats. Els goril·les, per exemple, tenen un penis que mesura només quatre o cinc centímetres, en estat d'erecció...
Perquè, aquesta enorme diferència? Hem de tenir en compte que, a la nostra espècie, tot allò relacionat amb el sexe ha adquirit una gran importància. Som els únics simis en que les femelles no passen per un període de zel. Ens podem acoblar, en conseqüència, durant tot l'any. Els trets sexuals secundaris també s'han magnificat: un dels més evidents són els pits de les dones, en que les glàndules mamàries es troben envoltades d'una gran quantitat de teixit adipós. Fisiològicament, tot aquest volum no serveix per res: la seva funció és, exclusivament, atreure als membres de l'altre sexe. És possible que l'augment en la mida del penis, a la nostra espècie, es vagi produir pel mateix motiu.
Establir quins van ser els motius que ens van portar a ser els més sexuals de tots els primats ja és més difícil. Durant el procés d'hominització es devien produir canvis importants a l'estructura social dels nostres avantpassats. Potser aquests canvis van afavorir l'aparició de noves formes de fomentar la cohesió entre els diferents individus. I un d'aquests mecanismes destinats a mantenir units els grups o les parelles reproductores hauria estat el sexe, que hauria transcendit amplament la funció estrictament reproductora.
El tema de la selecció sexual és complex: en Darwin en va parlar ja a les seves obres, reconeixent-ne la importància. Sembla evident (si ens comparem amb els altres simis) que les femelles amb els pits més voluminosos i els mascles amb els penis més grans van tenir un major èxit reproductor, en algun moment del nostre procés evolutiu, i que aquests trets es van acabar imposant. Ara bé: el volum dels pits no té res a veure, en principi, amb la capacitat de producció de llet, ni la mida del penis guarda relació amb la fertilitat. Aquestes característiques, per tant, van ser seleccionades de forma inconscient, en cada cas, pels membres del sexe oposat...
Perquè aquests trets, i no uns altres? Aquest és un altre tema complex. Els caràcters sexuals secundaris solen ser, entre el mamífers, força discrets, però entre altres grups d'animals, com els ocells, són molt més evidents. Un dels casos més coneguts és el dels paons: les enormes plomes que ostenten els mascles sobre l'esquena no representen cap avantatge adaptatiu. Són més un destorb que altra cosa, però són imprescindibles per atreure les femelles. És pot dir que es produeix, així, una doble selecció: per una banda, l'evolució afavoreix els mascles amb les plomes més llargues, per l'altra, es van seleccionant també les femelles que se senten més atretes per aquests ornaments. Com s'inicien aquests processos evolutius? Potser al principi, i de forma casual, si que hi havia alguna relació entre la longitud de les plomes i la capacitat reproductora, de manera que es van imposar els mascles amb les plomes més llargues i les femelles que es sentien atretes per aquests individus. Una vegada encetat, aquest procés aniria tot sol.
El cas dels éssers humans és, possiblement, semblant. A desgrat d'allò que es sol dir, darrerament, la mida del penis potser és important, fins a cert punt.
En Rasputin va arribar a tenir subjugat a bona part del sector femení de la cort dels Romanov, fins al punt que va aconseguir exercir una gran influència sobre els afers d'estat.
I, segons les males llengües, el seu penis hi va tenir alguna cosa a veure.


Com se note qu'arrive l'estiu!
Hi ha una cosa que sempre m'ha intrigat: perqué a algunes especies els mascles son els vistosos (paons) i a d'altres son les femelles les vistoses (crec que nosaltres, malgrat que no sé si es generalisable a totes les cultures)?