« Pobres illencs indefensos
El plaer femení i altres efectes col·laterals de l'evolució »

Enormes penis i plomes de colors

Escrit per Sa Monea | 25 Jun, 2007

    Una nit de finals de desembre de 1916, a Sant Petersburg, Félix Iusupov va portar a terme un pla llargament meditat: assassinar a Grigori Iefímovitx, més conegut com a Rasputin. Els detalls de la seva mort són poc clars: sembla ser que el van enverinar amb cianur, en un banquet, però encara li van quedar prou forces per fugir a l'exterior, on els assassins el van rematar d'un tret. Es diu que, després de tallar-li els genitals, el seu cos fou llençat al riu Neva.


    El penis de Rasputin hauria estat conservat en formol, com a trofeu, pels nobles que l'havien mort. Uns mesos després, però, va esclatar la Revolució, i Iusupov es va veure obligat a abandonar Rússia. I sembla ser que el famós penis va viatjar amb ell.

    El 1968, va aparèixer, a París, un pot de vidre que contenia un enorme òrgan sexual masculí. La propietària era una senyora major, que afirmava ser una antiga amant de Rasputin. No està clar com hauria retornat a les seves mans, el penis dels seu estimat Grigori, però el cert és que el membre en qüestió es troba exposat, actualment, a un museu privat de San Petersburg, el propietari del qual el va comprar per 8.000 dòlars.

    Una fotografia del membre en qüestió.

    Vagi formar part o no del cos de Rasputin, és un òrgan impressionant: té una longitud de gairebé trenta centímetres! És obligat preguntar-se, evidentment, quant devia mesurar, en erecció...

    Aquest penis és un cas extrem, clar, però la veritat és que els mascles de l'espècie humana tenen els òrgans sexuals més grans (i amb diferència) de tots els primats. Els goril·les, per exemple, tenen un penis que mesura només quatre o cinc centímetres, en estat d'erecció...

    Perquè, aquesta enorme diferència? Hem de tenir en compte que, a la nostra espècie, tot allò relacionat amb el sexe ha adquirit una gran importància. Som els únics simis en que les femelles no passen per un període de zel. Ens podem acoblar, en conseqüència, durant tot l'any. Els trets sexuals secundaris també s'han magnificat: un dels més evidents són els pits de les dones, en que les glàndules mamàries es troben envoltades d'una gran quantitat de teixit adipós. Fisiològicament, tot aquest volum no serveix per res: la seva funció és, exclusivament, atreure als membres de l'altre sexe. És possible que l'augment en la mida del penis, a la nostra espècie, es vagi produir pel mateix motiu.

    Establir quins van ser els motius que ens van portar a ser els més sexuals de tots els primats ja és més difícil. Durant el procés d'hominització es devien produir canvis importants a l'estructura social dels nostres avantpassats. Potser aquests canvis van afavorir l'aparició de noves formes de fomentar la cohesió entre els diferents individus. I un d'aquests mecanismes destinats a mantenir units els grups o les parelles reproductores hauria estat el sexe, que hauria transcendit amplament la funció estrictament reproductora.

    El tema de la selecció sexual és complex: en Darwin en va parlar ja a les seves obres, reconeixent-ne la importància. Sembla evident (si ens comparem amb els altres simis) que les femelles amb els pits més voluminosos i els mascles amb els penis més grans van tenir un major èxit reproductor, en algun moment del nostre procés evolutiu, i que aquests trets es van acabar imposant. Ara bé: el volum dels pits no té res a veure, en principi, amb la capacitat de producció de llet, ni la mida del penis guarda relació amb la fertilitat. Aquestes característiques, per tant, van ser seleccionades de forma inconscient, en cada cas, pels membres del sexe oposat...

    Perquè aquests trets, i no uns altres? Aquest és un altre tema complex. Els caràcters sexuals secundaris solen ser, entre el mamífers, força discrets, però entre altres grups d'animals, com els ocells, són molt més evidents. Un dels casos més coneguts és el dels paons: les enormes plomes que ostenten els mascles sobre l'esquena no representen cap avantatge adaptatiu. Són més un destorb que altra cosa, però són imprescindibles per atreure les femelles. És pot dir que es produeix, així, una doble selecció: per una banda, l'evolució afavoreix els mascles amb les plomes més llargues, per l'altra, es van seleccionant també les femelles que se senten més atretes per aquests ornaments. Com s'inicien aquests processos evolutius? Potser al principi, i de forma casual, si que hi havia alguna relació entre la longitud de les plomes i la capacitat reproductora, de manera que es van imposar els mascles amb les plomes més llargues i les femelles que es sentien atretes per aquests individus. Una vegada encetat, aquest procés aniria tot sol.

    El cas dels éssers humans és, possiblement, semblant. A desgrat d'allò que es sol dir, darrerament, la mida del penis potser és important, fins a cert punt.

    En Rasputin va arribar a tenir subjugat a bona part del sector femení de la cort dels Romanov, fins al punt que va aconseguir exercir una gran influència sobre els afers d'estat.

    I, segons les males llengües, el seu penis hi va tenir alguna cosa a veure.


Aquesta entrada ha estat escrita el 25 Juny de 2007 a les 22:59 hores a la categoria sexe . Si vols, escriu un comentari, o també pots fer retroenllaços des del teu propi weblog cap a aquesta entrada.

13 comentaris i 0 retroenllaços

    Escrit per memecio 26 Jun 2007, 03:48

    Com se note qu'arrive l'estiu!
    Hi ha una cosa que sempre m'ha intrigat: perqué a algunes especies els mascles son els vistosos (paons) i a d'altres son les femelles les vistoses (crec que nosaltres, malgrat que no sé si es generalisable a totes les cultures)?
    Escrit per "Friedrich E." 26 Jun 2007, 14:52

    Considerant o no a Freud, en el cas de l'espècie humana els assumptes del sexe són importantíssims a tots els efectes. I fins i tot hi ha religions que els posen en el "rànking" de les primeres conductes naturals a prohibir o reprimir.

    Tanmateix, resulta divertit -a més de paradoxal i contradictori- que personatges representatius de les grans religions represores (com Teresa de Ávila, o Rasputin) ens hagin deixat notables emprentes de la seva sexualitat "pecadora".

    Emperò ni Rasputin amb els seus atributs va poder aturar, el que no va poder aturar, un Octubre de 1917.
    Escrit per sa monea 26 Jun 2007, 22:02

    Memecio: crec que, en la majoria d'espècies, els que s'exibeixen i s'engalanen són els mascles, i les femelles trien. Açò és molt evident en els ocells: sempre són els mascles els que llueixen els colors més vius. Potser té a veure amb les diferents estratègies reproductives de mascles i femelles. Els mascles han d'invertir, en princípi, molt poca energia en la reproducció (només han d'aportar uns quants espermatozous) mentre que per les femelles és molt més costós. Per açò, la millor estratègia per transmetre els gens, en el cas dels mascles (la que haurà estat més afavorida per la selecció natural) és la de fertilitzar el major nombre de femelles. Les femelles poden engendrar un nombre molt més limitat de descendents, de manera que la selecció natural haurà afavorit aquelles que triin bé la seva parella (s'ho juguen tot a una carta).
    Ben mirat, potser en el comportament humà hi podem trobar indicis del mateix tipus d'estratègies.
    Friedrich: en Rasputin era un cas apart, dins de la religiositat. Deia que era bo cometre els pecats més horribles, perquè el major plaer de Deu consistia a perdonar als pecadors més recalcitrants. I es quedava tan ample...
    Escrit per memecio 26 Jun 2007, 23:31

    D'acord, monea, la explicació té sentit. Pero a llavors, per què les dones s'engalanen tant? Segons aquesta explicació, hauríem de ser els homes els que ens emperifollesim.:)
    M'en alegro de que no sigui així.
    Escrit per lector 27 Jun 2007, 13:22

    Em sembla que el fet d'emperifollar-se té bastant a veure (tot en el fons) en ocultar la vertadera edad, semblar més jove, més sà, amb la pell, cabells, ungles i dents, fins i ben llampants com a prova -entre d'altres.
    En els homes, entenc que fins no fa gaire això sembla que no es duia gaire -abans de l'arribada del consumisme ferotge en que vivim, via cosmètica, una societat basada més que mai en la imatge i no el rerafons-, a través d'una mena "d'autoimitació gremial" (és a dir, si TOTS els homes van "lletjos", amb barba o mal arreglats, no importa que jo també hi vagi si no em passo de la ratlla,... tot i que sempre hi hauria excepcions als que sí els importaria molt). De fet, la majoria dels homes potser no tenien molt de temps en pensar-hi en això, un cop, i em referesc als nostres àmbits, s'assoleixen pràctiques monògames i on el treball de les classes menys afavorides -la majoria- no permetria qüestions "baladís".
    Però, en les dones sembla que el costum d'engalanar-se els és molt més propi, encara que això es podria discutir. Perquè no adopten una postura com la dels mascles? Potser n'és una forma de competència entre elles? Se les nota més el pas del temps a la cara?
    ... o senzillament, som noltros que ens pensam que tota la vida s'han "pintat", precissament per noltros!!! (il·lusos"!!!)
    Escrit per Friedrich E. 27 Jun 2007, 13:25

    Ara que "sa monea" ens ha fet pensar en personatges més o menys execrats, condemnats (emperò decidits i amb el que vulgarment en diríem "un parell de c...."), un tal Vladimir Ilitx Ulianov (1870-1924) fou contemporani del Grigori Iefimovitx (1872-1916), Rasputin.

    Ens consta que el tal Vladimir tenia diversos interessos a més dels professionals, que estaven relacionats amb una tasca concreta un poc complicada: endegar una revolució per enderrocar el feudalisme tzarista.

    Dels altres interessos d'en Vladimir sabem que es dirigien cap a la filosofia però no cap a les ciències naturals (les pròpies d'aquest blog, on podria trobar, mesquinet, aixopluc), ni cap a la pràctica sovintejada de l'erotisme i la copulació amb el sexe femení, malgrat estar sempre rodejat de dones: la mare, la germana, l'esposa, les amants....

    Sí, però, que a en Vladimir (a) "Lenin", li agradava molt el contacte amb la naturalesa i la pràctica del ciclisme per boscos i dreceres. (D'aquí podra procedir, tal vegada, uns immemorials orígens d' "Iniciativa per Catalunya-Els Verds"...).

    Per altre banda, la mort violenta d'en Rasputin el novembre de 1916 en Sant Petersburg (Rússia), sembla que col·loca a en "Lenin" en el costat dels no suspitosos de l'assassinat d'aquell predicador, atès que el revolucionari, en aquest dia de novembre, estava en Zurich (Suïssa). Per tant, en l'assumpte que ens ocupa, pareix, almenys, que en Vladimir és presumptament innocent perquè té una bona coartada.

    I sí, tens raó "sa monea", en Rasputin era d'una secta que predicava el que em recordes, i alhora conspirava en favor d'una pau amb els alemanys, en ple conflicte de Rússia amb aquests durant la Primera Guerra Mundial.

    Ai Rasputin...!: Follador massiu de nobles avorrides, conspirador de cort, conjurat entre palatins cornuts que se la veuen venir....

    No tancaria aquest tema (que "...poc que és pas una collonada..." com diria un altre maleït, mort el 1981, Josep Pla i Casadevall), no sigui el cas que un beneït "Jiménez Losantos" qualsevol ens intentés "demostrar" que l'evisceració -en viu, clar- del òrgans sexuals de Rasputin la feren els conspiradors boltxevics com a forma de " terrorisme de baixa intensitat per a contribuir a la resolució del "conflicte" en la Santa Rússia, creant contradiccions en el sí del règim tzarista".

    I és que, "sa monea", en història i en "històries" hi ha tantes coses i vestigis que ens venen de lluny i que sostenen explicacions, com per exemple, el "con dos co... y un palito" de la foto d'a dalt.
    Escrit per sa monea 27 Jun 2007, 19:57

    Memecio i Lector: aquest és un tema complex. És evident que, encara que les dones s'emprifollin més que els homes, entre ls homes hi ha una gran competència, per les dones. Crec que les que trien, igual que entre els paons, són elles. Però açò és a la nostra cultura, clar. En altres societats són els homes els que trien, açò és evident, i les dones tenen poc a dir.
    Tornant al que deia abans: en algun moment del nostre procés evolutiu hi devia haver una selecció mútua; és a dir, que hi havia competència per aconseguir parella en els dos sexes. Crec que és l'única explicació per els nostres prominents caràcters sexuals secundaris que, al contrari que a la majoria dels animals, apareixen en tots dos sexes.
    Potser açò té a veure amb el que ja deia a l'artícle: l'espècie humana és una de les poques on el sexe va moltíssim més enllà de la reproducció.
    Escrit per Diòtima 28 Jun 2007, 22:51

    Per què les dones ens preocupam tant pel nostre aspecte? Pens que, fins ara, hem estat molt més pressionades culturalment en aquesta qüestió. En la nostra societat, la vàlua d'una dona, desgraciadament, té molt a veure amb el seu atractiu físic. Darrerament els homes comencen a patir aquesta pressió, però fa molt poques dècades d'aixó.
    Què significa això? Que una dona sap, o hauria de saber, que si no és considerada "agraciada" físicament passara bastant desapercebuda. A més, amb tot el bombardeig que patim dins la nostra cultura de la imatge i el consumisme. Per poder triomfar, per ésser reconeguda, apreciada, has de ser jove, atractiva, prima, amb els teus atributs sexuals secundaris ben desenvolupats,.... Només fent una ullada a la publicitat i a la proliferació de la cosmètica, la cirúgia estètica, les dietes per aprimar-se, les revistes "femenines" amb consell per tenir èxit, ... i tots els altres exemples que us passin pel cap podeu adonar-nos de la magnitud de la influència i pressió que rebem. I això, des de la nostra més tendra infantesa.
    Per a què? Èxit.Fins fa molt poc, una dona sola, sense parella era una fracassada. Una dona podia estudiar, tenir una carrera, un bon lloc dins la seva professió,... però tot això era secundari. El vertader èxit d'una dona era poder formar una família i tenir fills ( ja tornam al mateix de sempre). Actualment ( sempre parlant dins la nostra societat occidental) ha canviat una mica la perspectiva, però en el fons no tant. Ara el paper de la família és més secundari, té més importància l'èxit professional; però, seguim tenint la mateixa pressió respecte a l'atractiu físic. A més d'ésser bones professionals, ha de semblar que estam sempre acabades de sortir d'una sessió en un centre d'estètica: ben vestides, amb un bon color de pell, acabades de sortir de la perruqueria, pintades, ... en resum, perfectes, com a les protagonistes de qualsevol sèrie de televisió, trobant-nos en qualsevol tempesta sentimental i passional, però sense despentinar-nos cap cabell.... uf,... hi ha vegades que és molt cansat!!
    En una de les vostres afirmacions no coincideix, o com a mínim crec que s'hauria de matissar. No és cert que sempre triem nosaltres, les dones. O, en tot cas, depèn de quin tipus de relació estem parlant. A veure, estaria d'acord en què, en els casos de relacions superficials i esporàdiques ( el que entendrien per un "rollo" d'una nit) és cert que en darrer terme triarien nosaltres ( però no sempre, no sigueu tant modests...). En canvi, en altres menes de relacions més profundes i duradores, pens que depèn de la persona, no del sexe.
    Escrit per sa monea 29 Jun 2007, 00:39

    Abans m'he precipitat, quan he dit que a la nostra cultura són les dones les que trien. Hi ha selecció des de tots dos costats (i possiblement açò es podria fer extensiu, en major o menor grau, a totes les societats).
    La major presió que han rebut les dones referent a l'aspecte físic es deu potser a que durant molt temps no van poder sobresortir en altres aspectes, de manera que la competició per atreure l'altre sexe es podia desenvolupar només en el pla purament físic. El més trist de tot és que ara que s'han igualat les coses, les dones no han abandonat l'esclavitud envers l'estètica: el que està passant és que la comencen a patir els homes, també.
    Escrit per lector 29 Jun 2007, 12:03

    Diòtima ha contestat a la pregunta que em feia més amunt: les dones haurien hagut de competir entre elles en ornament perquè dependrian de trobar un mascle per poder subsistir (formar família, una unitat de producció i repartiment), mentre que els homes s'ho podrien fer sols i això seria més secundari. Al final de la qüestió sempre hi trobarem qüestions pecuniàries, snif!

    L'esclavitud de l'estètica que ens afecta a tots és producte del màrqueting (un desig) o una necessitat?? Repasem en Maslow.... que ja no me'n record
    Escrit per gemec 05 Jul 2007, 23:27

    Ei hola, jo m'he llegit els comentaris i pel que fa als darrers, volia dir que posar-se guap@ penso que és projectar una aparença. És comunicació. Però clar, hi ha nivells. Tu pots comunicar l'aparença d'una persona bruta, desordenada, neta, refinada, escrupulosa, i així arribar a xerrar dels teus gusts per mitjà del teu aspecte. Si tu et sents a gust amb tu mateix i guardes un aspecte natural i minimament agradable no tens perquè caure dins de l'esclavitut de la pressió estètica.
    I a "sa monea" li he de fer una pregunta que té a veure amb l'ecrit anterior i en part amb aquest.
    Tenint en compte la teva opinió del que és important per la reproducció de l'espècie, i el que està allà sense complir cap funció directament relacionada amb la subsistència. O sigui, el que serveix i el que no serveix, o dit d'una altra manera el que ha aparegut per falta de l'oposat. Què en penses de l'homosexualitat i el lesbianisme? En termes necessàris per a l'evolució. (ja sé que és una pregunta sobada)però tú que en penses?
    Escrit per sa monea 06 Jul 2007, 17:56

    No em sembla que sigui una pregunta sobada: trob que és una qüestió interessant. De fet, crec que la resposta seria prou sucosa com per escriure tot un article. A veure si demà el puc penjar.
    Escrit per Marginal 14 Jul 2007, 20:39

    N'hi ha que teoritzen que el cervell humà mateix és comparable a la coa dels paons. Part de lògica té. Tots els altres animals tenen menys massa encefàlica i no els hi ha anat gens malament fins ara. El temps decidirà si el caparrot és la clau del futur, res més ho pot jutjar.

    I és que tots els camins duen a Roma: la reproducció. En el cas de les femelles, l'emperifollament sol ser per mentir, per amagar l'edat real. Perquè, no ens enganem, bellesa i joventut són una identitat, la mateixa cosa. I rematant la cadena d'implicacions: joventut és fertilitat. En el cas dels mascles, o bé es presumeix de força o bé es supleix a través d'altres paranys truculents producte del cervell, com la gràcia, les paraules (amb les que és fàcil mentir), l'art, el poder social...

    Tots aquests trucs els veim diàriament a la publicitat, per tant costa negar que existeixen... i que funcionen.

Deixa el teu comentari








 authimage