La por als morts i la por a la mort
Escrit per Sa Monea | 11 Jun, 2007La mort és, a la nostra societat, un tema tabú. No sé si açò és bo o dolent: només dic que és així. En altres cultures, en canvi, la mort constitueix quelcom natural, una part important del dia a dia. Els membres d'un grup ètnic de Madagascar, els merina, treuen els morts de les tombes, un cop l'any. Els porten a passejar, per ensenyar-los els canvis que ha patit el poble, ballen amb ells, canten... Els toraia, d'Indonèsia, van més enllà: acostumen a guardar els seus familiars morts a la sala d'estar de casa seva, durant els primers anys, després de sotmetre-ls a un procés d'embalsamament força sumari.
En altres indrets, els morts es veuen com quelcom amenaçador, capaç d'intervenir de forma activa (i no benintencionada) en els assumptes dels vius. A Europa era aquesta, precisament, l'actitud predominant, fins no fa gaire anys. Molts dels nostres avis van viure encara en un temps en que les històries d'apareguts i esperits no eren res estrany.
Hi ha hagut èpoques en que aquesta por envers els morts era especialment viva. Uns segles enrere era habitual enterrar a certes persones (com els condemnats a mort) a l'inrevés, de cara a terra, per tal d'impedir que sortissin a espantar els vius. En alguns casos, els subjectes que es consideraven més propensos a convertir-se en espectres se'ls enterrava lligats, per evitar problemes.
Me'n vaig recordar, de tot açò, quan vaig escriure l'article sobre la Cova des Pas, fa unes setmanes. Allà, alguns dels morts conservaven encara les cordes amb les quals havien estat fermats. Perquè els lligaven, els seus morts, els menorquins de l'edat del Bronze? Potser era per baixar-los més fàcilment a les escarpades coves on els solien dipositar, però, en tot cas, perquè no els van deslligar, un cop allà? I posats a fer preguntes, perquè triaven (i excavaven, en molts casos) coves situades en llocs tan inaccessibles? Una possible resposta és que es tractés d'una mesura per tal d'evitar els espolis, però els aixovars d'aquesta època eren tan pobres, normalment, que hi havia poca cosa que robar.
És possible que aquestes ubicacions no servissin per barrar l'entrada als vius, sinó per evitar la sortida dels morts: els menorquins prehistòrics compartien potser el temor als esperits que ha perdurat a tota Europa fins a època contemporània.
Necròpolis de Cales Coves. L'inaccessibilitat de les coves és evident.
Les coves d'enterrament d'aquesta època solen tenir, a banda d'estar situades a penya-segats, un altre element comú: la seva entrada mira cap a l'aigua. Açò és especialment evident en el cas de les roques excavades als penyals costaners, però ho observam també a les que es situen barrancs, solcats normalment per un torrent central. Podria tractar-se d'una coincidència (a nivell geològic, sol ser l'aigua la que crea penya-segats) si no fos per un fet curiós: al barranc de Cala Morell, on no hi ha cap curs d'aigua permanent, aquella gent es va preocupar d'excavar, davant de les coves, uns estanys on s'acumula l'aigua de pluja, de manera que romanen inundats durant bona part de l'any. Per accedir a la cova (o per sortir-ne) cal travessar, forçosament, aquesta aigua.
Una de les coves de Cala Morell, amb l'estany al davant, Fixeu-vos que el van excavar de tal manera que resulta gairebé impossible entrar o sortir de la cova sense travessar-lo.
No ho sabrem mai del cert, evidentment, però és possible que l'aigua constituís, a les creences d'aquella gent, una barrera infranquejable pels esperits dels morts, que els impediria sortir a immiscuir-se en les coses dels vius.
Potser ells no tenien tanta por a la mort com nosaltres (al cap i a la fi, la perspectiva de poder sortir a a emprenyar els vius em sembla, personalment, prou engrescadora) però havien de patir, a canvi, la por als morts.
Més informació sobre els rituals funeraris de pobles actuals i d'èpoques recents:
BARLEY, N. (2000): Bailando sobre la tumba. Editorial Anagrama, Barcelona.
Més informació sobre els rituals funeraris de la prehistòria menorquina:
LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C., RISCH, R. (1999): Ideologia y sociedad en la Prehistoria de Menorca. La Cova des Càrritx y la Cova des Mussol. Menorca.
Molt interesant el saber del tracte als morts, per diferents civilitzacions. Sempre hem vist que la mort és part de la vida que ens fa basarda. No és hora de disposar-nos a ser útils, després d'ella amb la donació del cos a la ciència? Pens que sí!