Paràsits
Escrit per Sa Monea | 17 Mai, 2007La paraula "paràsit" ens sol fer pensar en animals poc agraciats o, directament, repugnants: polls, paparres, cucs... I no sempre és així, malgrat tot. Hi ha alguns éssers paràsits dotats, des del punt de vista humà, d'una gran bellesa.
La flor que veieu al centre de la fotografia és part d’una planta paràsita, que viu sobre les arrels de les lleguminoses (faves, llenties, mongetes...). Aquesta, concretament, la vaig fotografiar en una petita plantació de guixes, un llegum que se sembrava molt, antigament, però que avui dia gairebé és desconegut.
La planta en qüestió no té fulles ni clorofil·la, ja que no realitza la fotosíntesi. No li fa falta, perquè xucla el seu aliment directament de la planta que parasita. El debilita tant, al vegetal que l’hostatja, que el sol acabar matant. Aquest és un fet estrany, en el món del parasitisme, ja que la mort de l’amfitrió implica normalment la mort de l’hoste. Però, en aquest cas, tant li fa, al paràsit, perquè ja haurà madurat les llavors, que cauran a terra i esperaran a la pròxima generació de guixes per tal de xuclar-los la saba.
El curiós del cas és que aquesta planta paràsita, que s’aprofita del treball de les altres, rep, a Menorca, el nom de frare.
Un nom bastant adequat, segons com es miri.
Hi estic d'acord: els frares son uns vegetals paràsits.