Els estranys camins de l'evolució
Escrit per Sa Monea | 26 Abr, 2007Fa gairebé 6 milions d'anys, a causa del moviment de les plaques tectòniques, la peninsula Ibèrica va quedar unida al nord d'Àfrica, de manera que la connexió entre la Mediterrània i l'oceà Atlàntic es va tancar. Convertit en un mar interior, el Mediterrani es va anar secant per mor de l'evaporació, que els escassos rius que hi desembocaven no aconseguien compensar: el nivell del mar va baixar més de 1.000 metres!
Totes les illes mediterranies, incloses les Balears, van quedar unides als continents circundants. Però per arribar a les antigues illes, en molts casos, calia travessar l’enorme desert salí en que s’havia convertit el fons del mar desaparegut.
I tot i així, alguns animals van aconseguir realitzar el viatge: a la zona que més envant constituiria Menorca s’hi va instalar un tipus de conill i una espècie de tortuga, a més d’alguns altres rèptils i amfibis. A les terres que temps després es convertirien en Mallorca s’hi va establir una fauna diferent, l’element més destacat de la qual era una espècie de cabra.
Poc després, fa un poc més de 5 milions d’anys, va tenir lloc un altre esdeveniment extraordinari: es va obrir l’estret de Gibraltar. Podem imaginar que, durant centenars d’anys, una enorme catarata d’aigua provinent de l’Atlàntic va anar omplint el Mediterrani, fins que es van igualar els nivells de totes dues conques. Menorca, Mallorca i moltes altres zones es van tornar a convertir en illes, i els animals i les plantes que les havien colonitzat hi van quedar empresonats.
Els ecosistemes insulars tenen una característica que els diferencia enormement dels seus homòlegs continentals: no hi ha grans predadors terrestres. Perquè aquesta mancança? Els predadors de mida mitjana o gran, sobretot els mamífers, necessiten territoris molt amplis per tal de poder-hi trobar totes les preses que necessiten. La densitat de les seves poblacions, per tant, és sempre molt baixa, comparada amb la dels herbívors. En una illa petita com Menorca, per exemple, hi podrien viure només dues o tres parelles de grans carnívors. És evident que una població tan petita, sense possibilitats d’intercanvis genètics amb l’exterior, no seria viable i s’acabaria extingint. Açò és, possiblement, el que va passar al nostre cas. Quan les Illes Balears van quedar unides al continent hi devien arribar carnívors, juntament amb els herbívors, però es van extingir ràpidament quan va pujar el nivell del mar i van quedar aillats.
Així, el conill menorquí i la cabra mallorquina es van trobar sobtadament en un entorn sense enemics. Bona part de les adaptacions que havien adquirit durant la seva història evolutiva no representaven ja cap avantatge, de manera que la seva evolució va emprendre un camí ben diferent.
L’espècie de conill que vivia a Menorca va crèixer, al llarg dels mil·lenis, de forma desmesurada: de l’estudi dels seus ossos s’ha deduit que pesava uns 15 quilos! És habitual que, en illes petites, els animals petits creixin i els animals grans s’encongeixin. Ser molt gran o molt petit (els exemples més òbvis són l’elefant i el ratolí) són dues bones estratègies per evitar ser devorats pels carnívors, però aquests disenys corporals no són els més eficients en termes de rendiment energètic. En abscència de la presió selectiva imposada pels predadors, els herbívors tendeixen a adoptar una mida intermitja. Açò és el que va passar amb el conill menorquí, però també amb la cabra que vivia a Mallorca, que va minvar fins a assolir una mida semblant a la del conill. La tortuga que havia arribat a Menorca amb el conill també va crèixer de forma desmesurada. A altres illes del Mediterrani hi van evolucionar alguns herbívors, que hi havien arribat també durant la dessecació del Mediterrani, i que van patir transformacions similars: a Creta hi havia cèrvols nans, de poc més de 50 cm d’alçada; i a Sicília elefants que no arribaven a 1 metre!
%20de%20Myotragus%2C%20Conill%20gegant%2C%20conill%20de%20camp.JPG&mode=preview)
D'esquerra a dreta: femur de cabra nana mallorquina, de conill gegant menorquí i de conill de camp actual. És pot apreciar com la cabra i el conill van adquirir proporcions semblants (la primera es va encongir i el segon va crèixer).
Però tornem al nostre conill: l’abscència de carnívors va fer que el seu cos patís altres transformacions. Els seus ulls eren molt petits, i sembla ser que la seva oïda (tal i com es pot deduir per la mida de la seva bul·la timpànica) tampoc no era gran cosa. El seu sistema de locomoció també va canviar: a partir dels ossos de les cames, es pot deduir que no era capaç de correr gaire ràpid.
Humer de la tortuga menorquina gegant, comparat amb el d'una tortuga mediterrània actual. La mida de l'animal devia ser semblant a la de les tortugues que encara avui viuen en algunes illes de l'oceà Pacífic.
També hi ha indícis que fan pensar que el seu cervell es va reduir. Cal tenir en compte que el cervell és un òrgan que consumeix molta energia i, en un entorn on la capacitat de reaccionar de forma ràpida o de preveure perills no representi cap avantatge, un cervell petit és millor que un de gran. És possible que l’Homo floresiensis, aquell homínid fòssil que es va descobrir a una illa d’Indonèsia fa uns anys, evolucionés de la mateixa manera: també era petitó, i la seva capacitat craneal havia minvat molt.
A Mallorca, paral·lelament, l’espècie de cabra que hi vivia va evolucionar de forma semblant: el seu crani es va reduir, la seva locomoció es va fer més lenta, va perdre camp visual... Les restes d’aquest animal, amb totes les adaptacions propies de l’ambient insular, foren descobertes a principis del segle XX, i van rebre un nom que a molts us resultarà familiar: Myotragus balearicus.
Reconstrucció del Myotragus balearicus.
Quan tots dos animals (el conill menorquí i la cabra mallorquina) portaven ja molt de temps evolucionant aïllats de la resta del món, fa un poc més de 2 milions d’anys, va tenir lloc un altre fet trascendental: es va iniciar l’època de les grans glaciacions. Periòdicament, en cicles de centenars de milers d’anys, la temperatura de la Terra baixava, i enormes quantitats d’aigua quedaven retingudes als pols, en forma de gel. En conseqüència, el nivell de la mar baixava moltíssim, per tot el món. Menorca i Mallorca no van arribar a quedar unides al continent, com havia esdevingut en el passat, però el canal que les separa es va assecar, formant així una única i enorme illa, que els geòlegs han batiat amb un nom que m’encanta: la Gran Gimnèsia.
És possible que les faunes de totes dues illes, que havien restat separades durant milions d’anys, vagin entrar en contacte, i que es vagi esdevenir el mateix que en molts altres casos semblants: algunes espècies es van imposar i altres van desaparèixer. També és possible que el gran conill i les altres espècies menorquines es vagin extingir a causa dels canvis climàtics, abans que la fauna mallorquina pogués arribar a Menorca. Fos com fos, el conill gegant es va extingir, i el Myotragus va colonitzar la nostra illa. Acabades les glaciacions, les illes es van tornar a separar, quedant cadascuna amb la seva població de Myotragus. I aquesta és, possiblement, la situació que es van trobar els primers éssers humans que van arribar a les Balears, cap al tercer o quart mil·leni abans de la nostra era.
Però aquesta ja és una altra història, i ha de ser contada en una altra ocasió...
Més informació:
QUINTANA, J., BOVER, P., ALCOVER J. A. (2004): "Els vertebrats terrestres fòssils del Migjorn" a Fornós, J.J., Obrador, A. i Rosselló, V. M. (eds.): Història Natural del Migjorn de Menorca: el medi físic i l’influx humà. Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 11: 291-302.
"Sa Monea":
Un home savi i foraster, com ho és en Jorge Wagensberg, s'ha preocupat també del "Myotragus balaricus", al que, per cert, acostumem a visitar sovint en la seva soletat del Museu de Ciutadella.
El que diu en Wagensberg sobre el "Myotragus" es refereix a la seva desaparició per seleccio natural en la lluita per la supervivència; i és prou curiós -quan no divertit- si obviem la natural pena que ens dóna la desaparició d'una espècie.
¿Coneix l'assumpte, "Sa Monea"? : Esteim a la seva disposició.
Mentrestant, sostenim que una de les coses que haurà de fer urgentment el desitjat nou equip municipal de govern de "Sa Sala" de Ciutadella, serà baratar l'horrorós cavall de sa rotonda d'entrada per un "Myotragus baleàric", perquè té més "identitat".