Marx i Darwin, història d'un amor no correspost
Escrit per Sa Monea | 13 Mar, 2007L'any 1873 va arribar un paquet a la residència de la família Darwin. Contenia un exemplar de Das Kapital, amb una dedicatòria a la primera pàgina: "A Mr. Charles Darwin, de part del seu sincer admirador Karl Marx".
En Darwin va contestar al present amb una nota de cortesia, però sembla ser que mai no va arribar a llegir el llibre de Marx. Potser va ser perquè l’obra estava en alemany, un idioma que no dominava prou bé; però el més probable és que, en cas d’haver estat traduïda a l’anglès, el tema tampoc no l’hagués interessat prou.
Durant bona part de les seves respectives vides, Darwin i Marx van viure molt a prop l’un de l’altre: l’alemany vivia a Londres, i l’anglès a Down, a 25 quilòmetres de la capital. I, tot i així, no es van arribar a conèixer personalment. Però, si bé el descobridor dels mecanismes de l’evolució no es va interessar mai per l’obra de Marx, aquest si que es va entusiasmar, tal i com hem vist ja al principi, amb les teories del genial naturalista. En una carta a Engels, li comenta: “Tot i que està escrit en el més pur estil anglès, en aquest llibre s’hi troba la base de la història natural”.
Tots dos pensadors són, de fet, fills d’un mateix moment històric i d’una mateixa mentalitat: tant un com l’altre buscaven establir les causes materials dels fets que estudiaven: l’origen de les espècies, en el cas de Darwin, i el comportament de l’home en tant que ésser social, en el cas de Marx. Hi havia, no obstant, una diferència entre tots dos: l’anglès no va començar la seva recollida de dades amb cap objectiu concret; no tenia cap idea prèvia sobre l’evolució. De fet, en el moment d’embarcar-se al Beagle, l’any 1831, a bord del qual aniria recollint les observacions que el portarien al seu descobriment, rebutjava les teories evolucionistes de Lamarck per la seva carència de base científica. Van ser les evidències que es van anar posant davant els seus ulls les que el van obligar a reconèixer (hem de suposar que astorat, en un principi) que les espècies es transformaven i que aquestes transformacions es devien a causes purament mecàniques.
Marx, en canvi, va començar buscant, des de bon començament, un mecanisme que permetés explicar l’evolució dels sistemes socials, per tal de sustentar el seu ideal revolucionari sobre unes fermes bases científiques. Es possible que les aportacions de Marx sobre la importància de la base material en l’evolució de les societats humanes haguessin rebut una acceptació molt més amplia si els seus plantejaments no haguessin estat tan estretament lligats a un determinat programa polític. El propi Darwin va dir-li a Marx, contestant a la seva proposta de dedicar-li un capítol de la seva obra Das Kapital que “no creia que els atacs directes a la religió servissin per avançar en la causa del pensament lliure”.
De totes maneres, és una pena que no es vagin arribar a conèixer. Ben segur que del seu encontre n’hauria pogut sorgir un debat ben interessant.
Karl Marx i Charles Darwin, els dos barbuts que van canviar per sempre la nostra percepció de la societat humana i de la natura.
"Sa Monea" :
L'article d'a dalt m'ha semblat excel·lent, i prou oxigenant dins del panorama de la web.
Si m'ho permet, afegiria, al peu de la fotografia d'en Darwin, els noms i llinatges amb les dades de naixement i mort, tal que així: Karl Marx (1818-1883), i Charles Darwin (1809-1882), que ajudarien a entendre el perquè un envellit Darwin contestà una segona i darrera carta d'en Marx, l'any 1880, dient-li: "(...) Sento rebutjar la seva sol·licitud, però estic ja vell i tinc poques forces, de manera que llegir proves d'impremta em fatiga molt".
Pel demés, no crec que els escriptors de "www.illencs" (pel que llegeixo últimament) estiguin tots d'acord amb la seva afirmació "(...) els dos barbuts que van canviar per sempre la nostra percepció de la societat humana i de la natura"; llevat, almenys, d'un entranyable barbut que darrerament "ens ha passejat" per les Rocalloses.