Marx i Darwin, història d'un amor no correspost

Escrit per Sa Monea | 13 Mar, 2007

    L'any 1873 va arribar un paquet a la residència de la família Darwin. Contenia un exemplar de Das Kapital, amb una dedicatòria a la primera pàgina: "A Mr. Charles Darwin, de part del seu sincer admirador Karl Marx".


    En Darwin va contestar al present amb una nota de cortesia, però sembla ser que mai no va arribar a llegir el llibre de Marx. Potser va ser perquè l’obra estava en alemany, un idioma que no dominava prou bé; però el més probable és que, en cas d’haver estat traduïda a l’anglès, el tema tampoc no l’hagués interessat prou.

    Durant bona part de les seves respectives vides, Darwin i Marx van viure molt a prop l’un de l’altre: l’alemany vivia a Londres, i l’anglès a Down, a 25 quilòmetres de la capital. I, tot i així, no es van arribar a conèixer personalment. Però, si bé el descobridor dels mecanismes de l’evolució no es va interessar mai per l’obra de Marx, aquest si que es va entusiasmar, tal i com hem vist ja al principi, amb les teories del genial naturalista. En una carta a Engels, li comenta: “Tot i que està escrit en el més pur estil anglès, en aquest llibre s’hi troba la base de la història natural”.

    Tots dos pensadors són, de fet, fills d’un mateix moment històric i d’una mateixa mentalitat: tant un com l’altre buscaven establir les causes materials dels fets que estudiaven: l’origen de les espècies, en el cas de Darwin, i el comportament de l’home en tant que ésser social, en el cas de Marx. Hi havia, no obstant, una diferència entre tots dos: l’anglès no va començar la seva recollida de dades amb cap objectiu concret; no tenia cap idea prèvia sobre l’evolució. De fet, en el moment d’embarcar-se al Beagle, l’any 1831, a bord del qual aniria recollint les observacions que el portarien al seu descobriment, rebutjava les teories evolucionistes de Lamarck per la seva carència de base científica. Van ser les evidències que es van anar posant davant els seus ulls les que el van obligar a reconèixer (hem de suposar que astorat, en un principi) que les espècies es transformaven i que aquestes transformacions es devien a causes purament mecàniques.

    Marx, en canvi, va començar buscant, des de bon començament, un mecanisme que permetés explicar l’evolució dels sistemes socials, per tal de sustentar el seu ideal revolucionari sobre unes fermes bases científiques. Es possible que les aportacions de Marx sobre la importància de la base material en l’evolució de les societats humanes haguessin rebut una acceptació molt més amplia si els seus plantejaments no haguessin estat tan estretament lligats a un determinat programa polític. El propi Darwin va dir-li a Marx, contestant a la seva proposta de dedicar-li un capítol de la seva obra Das Kapital que “no creia que els atacs directes a la religió servissin per avançar en la causa del pensament lliure”.

    De totes maneres, és una pena que no es vagin arribar a conèixer. Ben segur que del seu encontre n’hauria pogut sorgir un debat ben interessant.


    Karl Marx i Charles Darwin, els dos barbuts que van canviar per sempre la nostra percepció de la societat humana i de la natura.


17 comentaris i 0 retroenllaços

    Escrit per "Friedrich E." 14 Mar 2007, 23:02

    "Sa Monea" :
    L'article d'a dalt m'ha semblat excel·lent, i prou oxigenant dins del panorama de la web.

    Si m'ho permet, afegiria, al peu de la fotografia d'en Darwin, els noms i llinatges amb les dades de naixement i mort, tal que així: Karl Marx (1818-1883), i Charles Darwin (1809-1882), que ajudarien a entendre el perquè un envellit Darwin contestà una segona i darrera carta d'en Marx, l'any 1880, dient-li: "(...) Sento rebutjar la seva sol·licitud, però estic ja vell i tinc poques forces, de manera que llegir proves d'impremta em fatiga molt".

    Pel demés, no crec que els escriptors de "www.illencs" (pel que llegeixo últimament) estiguin tots d'acord amb la seva afirmació "(...) els dos barbuts que van canviar per sempre la nostra percepció de la societat humana i de la natura"; llevat, almenys, d'un entranyable barbut que darrerament "ens ha passejat" per les Rocalloses.

    Escrit per ricard 15 Mar 2007, 12:00

    Monea, no sé perqué dius que el tema "probablement no li hauria interessat prou". Llegir-ho de tu m'extranya, ja que el pensament científic no permet fer afirmacions de probabilitat per pura intuició personal.
    Per mí, el que caracteritza als dos personatges ès la seva valentía en defensar les seves revolucionaries (en els dos sentits de la paraula) teories en una època com la que lis va tocar viure.
    En el cas que menciones de la religió, el teu article deixa un regust de condescendència amb el fet religiós per part de Darwin que pot portar a conclusions equivocades. Darwin no va ser creient, però tampoc un ateu combatiu, simplement peque el tema no l'interessava prou. Als seus efectes, el deu dels cristians (o qualsevol altre) no era mes important que qualsevol personatge del germans Grimm. Marx, per contra, necessitava encaixar la peça de la religió en la seva visió materialista de la societat, tal com ara intentan fer, amb altres motivacions, pensadors (preferiu divulgadors?) com Richard Dawkins.
    Posats a fer càbales, que pensau que opinaría el nostre admirat Darwin dels moviments nacionalistes? Permeteu-me reformular la pregunta: en quin lloc de l'arc parlament l'encaixaríau?

    Escrit per "Friedrich E." 15 Mar 2007, 12:29

    Ricard, i Sa Monea,

    De fet, el que a mi em consta en la còpia que guardo de la carta d' 1 d'octobre de 1873 de Darwin a Marx, és que aquell agraia " (...) l'honor (d'haver rebut "Das Kapital") i desitjaria de tot cor mereixer-lo molt més si jo entengué d'aquet profond i important assumpte de l'Economia Politica."

    I pel que fa a la religió, en la carta de 13 d'octobre de Darwin a Marx s'escriu el següent que reprodueixo als efectes oportuns: "(...) tot i que sóc un gran defensor de la llibertat de pensament en totes les matèries, tanmateix em sembla que els arguments directes contra el cristianisme i el teísme a penes produeixen cap efecte sobre el públic; sostenc, però, que la llibertat de pensament es promou millor per mitjà de la gradual il·luminació de les ments humanes que es produiex de l'avenç de la ciència."

    Atentament.

    Escrit per "Friedrich E." 15 Mar 2007, 12:52

    Sobre un assumpte tan poc científic com és -al meu parer- l'acendrat sentit de pertinença a un territori, anomenat "nacionalisme", d'en Charles Darwin no puc afirmar que l'interessés, pel que jo sé.

    Sí és prou sabut que els capdavanters del ofegant nacionalisme anglès de la seva època, la reina Victoria i els primers ministres Wiliam Glandtone, i Benjamin Disraelí, eren contraris a les teories de Darwin, per raons més aviat religioses.

    Escrit per sa monea 15 Mar 2007, 15:05

    Ricard i Friedrich, estic molt content que us interessi tant el tema i que us hagiu animat a aportar les vostres opinions (per cert, Friedrich, no em tractis de vostè, per favor...).
    Ricard, quan dic que el tema de Das Kapital "probablement no li hauria interessat prou (a en Darwin)" ho dic basant-me en el fet que ni tan sols va fer, que sapiguem, cap intent per llegir-lo. Hem de tenir en compte que l'especialitat de Darwin era la biologia: l'economia política li devia sonar a xinés. Era açò el que volia dir, no que les idees de Marx fossin incompatibles amb la manera de pensar de Darwin.
    Per altra banda, tens tota la raó quan dius que Darwin va deixar de banda la religió perquè no tenia res a veure amb el seu camp d'estudi però que Marx, en canvi, no la podia ignorar, donat que allò que estudiava era, precisament, la societat humana, i la religió n'és un element important.
    Respecte a la teva pregunta sobre Darwin i els nacionalismes actuals, no sé que dir. És difícil dir com encaixaria una persona de fa 150 anys en el panorama polític de princípis del segle XXI... I si em permets, voldria afegir una altra cosa: no m'acaba d'agradar la manera en que el tema del nacionalisme s'ha apoderat, darrerament, d'illencs.com. No perquè no em sembli interessant, que quedi clar, sinó perquè em sembla que aquest fet ha provocat que s'abandonin altres temes que a mi, personalment, em semblen més sucosos. Per açò, quasi millor si deixam al pobre Darwin al marge dels debats nacionalistes ;)

    Escrit per Alexandre Pineda i Fortuny 15 Mar 2007, 21:18

    Pens que tan Darwin com Marx, han estat importants en el pensament humà. Cal que els conéixemt i podem fer-ne l'estudi.
    Pel to dels debats de illencs.com. D'alguns no vull ni entrar-hi.
    Un cop d'ull sobre els nacionalismes: Només m'interessen aquells que projectin un canvi de veritat de la societat, una Nova Il·lustració per dir-ho de manera enaltida.
    Com a nova manera de cohesionar cultures, potenciar idiomes minoritzats pels totalitarismes, com a nova eina de transformació!
    Els que ha patit la història, estalinisme, nazisme, feixisme, franquisme, i que encara algun perdura, -a ca nostra-, perquè té força popular i no el volen proscriure; el llenç a les clavegueres!

    Escrit per ricard 16 Mar 2007, 01:02

    Monea, si vols deixam de banda el nacionalisme, però dona'm el gust de deixar-me entrar "a degüello" en el tema de la religió, l'altre bèstia negre, al meu entendre, del progrés social que alguns dessitjam...

    Escrit per "Friedrich E." 16 Mar 2007, 01:19

    "Sa Monea",

    Sobre l'interés d'en Charles Darwin per l'obra de Karl Marx, "Das Kapital", consta que el naturalista anglés llegí i féu algunes anotacions marginals a les 105 primeres pàgines de les 822 del volumen I (edició de 1873) escrit pel tedesc.

    D'aquesta manera, tal vegada Darwin pogué conèixer assumptes per ell tan llunyans conceptualment com "La mercaderia i la seva circulació global; les mercaderies i la seva relació amb els diners; i com els diners es converteixen en capital."

    Escrit per sa monea 16 Mar 2007, 13:21

    Ricard: cap problema, per part meva. Pots fer totes les critiques a la religió que vulguis, des d’aquest bloc. I que ningú em malinterpreti, no vull prohibir que es parli aquí dels nacionalismes (a mi personalment només em resulten interessants en tant que fenòmen sociològic, i ho dic sense anim d’ofendre a ningú), però em sembla que, a Illencs.com ja hi ha prou blocs que tracten aquest tema.
    Friedrich: veig que domines el tema millor que jo. No coneixia la darrera dada que has aportat. De fet, jo havia llegit que l’exemplar que Marx va regalar a Darwin no contenia cap anotació. Sigui com sigui, el fet que vagi llegir 105 pàgines de l’obra de Marx no contradiu la meva interpretació.
    Esper que continuis comentant per aquí!

    Escrit per "Friedrich E." 16 Mar 2007, 13:52

    Al meu parer, la crítica a la religió -de vegades indisociables de la crítica al nacionalisme de les gents que tenen un elevat sentit de pertinència- formen part del conjunt d'idees substantives del "paradigma científic" (perdó per la pedanteria) que ens legaren Charles Darwin i Karl Marx.

    Que aquesta crítica en el cas de Marx fos més explícita i contumaç que en l'altre, forma part -com ja s'ha dit aquí- del diferent objecte de l'anàlisi científic de ambdós pensadors i, em pareix, de la seva diferent posició social, és a dir: bastant pobre i gairebé sempre exiliat en el cas del tedesc, i benestant i anglés acomodatici en el cas de Darwin.

    Escrit per "Friedrich E." 17 Mar 2007, 14:45

    Pineda, "ricard", i "Sa Monea":

    No sembla que l'assumpte que ens ocupa doni per més en aquest bloc, malgrat la invitació de "ricard" a entomar (des de la perspectiva marxista, darwinista, o qualsevol altre) la crítica a la religió i a una altra humana manifestació com és el nacionalisme de pertinença. Pulsions o passions les dues realment existents i, per tant, d'interès almenys sociològic, com bé diu "Sa Monea".

    És una llàstima, però, que s'acabi la qüestió plantejada inicialment en "www.illencs.com" per "Sa Monea", perquè, al meu parer, coses tan substantives i tan reals per a Menorca i els seus habitants com són els orígens i la conservació de la seva flora, fauna i paissatge al davant del desenvolupament de les forçes productives (tan sovint destructives), d'alguna manera poden analitzar-se amb una bona part de les idees i conceptes que ens llegaren Darwin i Marx.

    Tanmateix la discusió política "a la tertuliana", i altres temes de matriu més costumbrista, literària, i etnofilològica, són les hegemòniques, a hores d'ara, en aquest bloc d'"illencs", al que desitjo llarga vida; però també li desitjo "evolució" i "revolució", sigui dit en senyal de deferència i consideració als dos clàssics universals que aquests dies ens han ocupat una mica.

    Cordialment.

    Escrit per ricard 18 Mar 2007, 13:30

    Monea, Friedrich:
    Estau d'acord emb la afirmació de Saramago de que Deu representa avui un problema?
    Jo, si. Els mites religiosos son avui en dia, junt amb altres mites dels que Monea prefereix no parlar, excusa per envïar a la mort a milers (millions?) de persones, enganades per absurdes promeses de resurrecció, perdó diví, pobles elegits, etc.
    Ja sabem com ho faría en Marx, peró, com enfocaría Darwin el tema?

    Escrit per ricard 18 Mar 2007, 13:33

    Podeu llegir l'article de saramago aquí:

    http://www.lanacion.com.ar/Archivo/nota.asp?nota_id=728752

    Escrit per "Friedrich E." 19 Mar 2007, 00:53

    Com que veig que encara hi ha algún interès sobre l'assumpte, aportaré el poc que sé sobre Darwin i "Déu", o sobre Darwin i la religió institucionalitzada:

    1. Charles Darwin (1809-1882), després de no reeixir en els estudis de medicina, intentà fer-se pastor protestant. Però la família, i el projecte (1831) del viatge científic en el vaixell HMS "Beagle", durant cinc anys, l'allunyà per sempre més de la possibilitat profesional i acientífica d'ésser ministre de l'Església
    anglicana.

    2. Un cop ja publicades les dues grans obres de Darwin ("The origen of Species" en 1859, i "The Descent of Man" en 1871), ell mateix digué:
    "No veig cap raó perquè les meves opinions ofenguin els sentiments religiosos de ningú. Es suficient, per a desmuntar la superfluïtat d'aquestes impressions, recordar que el més gran descobriment de la història de la humanitat, la llei de la gravitació universal, fou també atacada per Leibnitz, dient que subvertia la religió natural i , conseqüentment, la religió revelada".

    3. Un autor, que en sap moltíssim de tot això i amb el que estic en deute, Diego Núñez Ruiz, escivia l'any 1978, que per a conéixer l'actitud religiosa de Darwin calia consultar "The Evolution of Charles Darwin", ed. Dobleday, 1927, pp. 257-271. No he fet aquesta consulta, però dono la referència per a coneixement general.

    4. Hi ha una dada significant de l'escassa actitud polèmica i pública d'en Darwin sobre aquests assumptes religiosos, i sobre la major tolerància de l'Església anglicana en matèria de controversies entre raó i fe, comparada amb l'Església catòlica: Charles Darwin està enterrat en la londinense catedral de Westminster, al costat de Newton. El lector recordarà què li va passar a Giordano Bruno, per exemple, i sabrà de la vergonyosa existència, en el món catòlic, dels marginats cementeris "acatòlics".

    Escrit per sa monea 19 Mar 2007, 13:00

    Ricard: el terme "Déu" inclou actualment molts conceptes diferents i, fins i tot, oposats. Algunes de les concepcions que s'amaguen sota aquest terme són, indubtablement, un problema. Altres, crec jo, són neutres. I podriem discutir, encara, si n'hi ha alguna que aporti quelcom de positiu... Personalment, crec que no fa falta per res.
    Ja vaig escriure sobre el tema de la religió, la fe i l'ètica en un article d'aquest mateix bloc que es deia "Voy a ir a robar, y a matar a unos pocos". Si no l'has llegit, fes-ho i digue'm que et sembla...
    Jo crec que el meu punt de vista, sobre aquest tema, s'acosta bastant a aquell que va deixar entreveure en Darwin.

    Escrit per ricard 20 Mar 2007, 12:28

    Monea, he llegit els teus articles i, si, tens raó quan dius que el debat sobre la existència de Déu ès avorrit, i també quan critiques la apropiació de l'ética pèls religiosos.
    Però el debat interessant el podem trobar si ens preguntam perqué som els humans religiosos.
    El comportament religiós no sembla evolutivament beneficiós, però milers de millions de persones viuen condicionades per un grapat de regles absurdes, i molts d'ells están disposats a donar la vida per defensar-les. Perqué?

    Escrit per sa monea 20 Mar 2007, 14:57

    Una pregunta excel•lent. Abans has citat a Richard Dawkins: si has llegit la seva obra, coneixeràs la teoria memètica i sabràs el tipus de respostes que ell proposa. Els seus plantejaments, en molts aspectes, no em semblen desencertats.
    Per mirar de contestar la teva pregunta escriuré, si et sembla bé, un nou article, ja que crec que és un tema que pot interessar a més gent. A veure si avui capvespre el puc penjar...

Deixa el teu comentari








 authimage