Quintela de Humoso és un petit poble gallec situat prop de Viana do Bolo, a la provincia d'Orense. Allà tenen un costum curiós: durant la Romeria del Padre Eterno la gent porta rosques de pa per fregar-les pel mantell de la imatge. Segons ells, les rosques que han estat fregades pel mantell romanen inalterables. Tant és que les guardis al racó més humit de la casa com que les deixis exposades a l'aire lliure: mai treuen floridura ni es fan malbé.

Però, malhauradament, no hi ha res que duri per sempre. L’any 2001, un al·lot de l’Institut de Viana do Bolo, en Jorge López, va decidir fer un treball sobre el tema per presentar-lo a un concurs escolar, el Premi Luis Freire. En Jorge volia saber exactament perquè no es feia malbé el pa que havia estat en contacte amb el mantell de la imatge del Pare Etern. Imaginau les aplicacions d’un descobriment com aquest: si també fos aplicable a altres aliments, permetria simplificar moltíssim els complexos processos pels quals passen molts productes per tal de permetre la seva conservació.

En Jorge, amb molt de seny, va començar per determinar fins a on arribava la protecció atorgada per el contacte amb la imatge sagrada. Va col·locar trossos de pa, alguns beneits i altres sense beneir, sobre plaques de Petri, i els va sotmentre a diferents condicions de temperatura i humitat. Durant dos mesos va observar atentament els canvis que es produïen a les mostres, i va posar per escrit les seves observacions.
Els resultats van ser terribles: no es va constatar cap diferència entre la capacitat de conservació del pa beneit i el pa sense beneir. Tant un com l’altre, si estaven en un entorn humit, treien floridura.

El treball va guanyar el primer premi i, quan els resultats van sortir a la llum, els pietosos fidels van obsequiar el jove científic amb una explosió d’amenaces i insults. La seva integritat física, per sort, no va arribar a correr perill, però si açò hagués passat dos-cents anys enrera tal vegada en Jorge hauria trobat un final tràgic i prematur.

Podríem pensar que aquesta història no passa de ser una simple anècdota, però serveix perfectament per il·lustrar un enfrontament que és ve produint a la nostra societat des de fa ja uns quants segles: la controvèrsia entre ciència i religió o, per dir-ho d’una altra manera, el conflicte entre la fe i les evidències.

Quina és la causa d’aquest enfrontament? Si ho analitzam amb un poc d’atenció, salta a la vista que gran part del problema es deu a un malentès per part d’aquells que defensen la fe. La fe, per definició, només es pot dirigir envers fets irrefutables. Però compte, el terme irrefutable no es refereix a fets que són certs més enllà de tota discussió; fa referència a fets que no es poden refutar, que no es poden comprovar ni negar, perquè es troben més enllà de l’abast dels nostres sentits. L’existència de Deu o d’una ànima immortal són els exemples més típics d’aquests tipus de fets, però segur que, amb un poc d’imaginació, tots podem inventar coses que ningú podrà refutar de cap manera. La ciència, per contra, es basa exclusivament en fets refutables, és a dir, en fets que es poden comprovar o negar a través de l’observació.

Els dominis de la fe, per tant, estan ben separats dels de la ciència. I açò és, precisament, allò que no van entendre els habitants de Quintela de Humoso. Aquells que s’obstinin a dipositar les seves creences sobre fets refutables aniran, per força, de decepció en decepció i, en molts casos, el seu orgull els portarà a negar les evidències. El cas del pa incorrupte del poblet gallec és relativament inofensiu, però hi ha altres casos més preocupants: els integristes cristians que defensen com a vertader tot allò que diu la Bíblia, els racistes que es resisteixen a abandonar la seva fe en la superioritat dels europeus sobre els altres pobles, les persones amb problemes de salut que no volen acceptar la ineficàcia dels curanderos que els xuclen els diners... Són només tres exemples d’actituds que ens farien riure, si no fos pel mal que poden ocasionar, tant als que les professen com als que els envolten.