Escrivia Juli Cèsar, en els seus Comentaris a la guerra de les Gàlies, que a la selva Herciniana hi vivien uns animals que "igualen aproximadament a l'elefant pel que fa a la mida, tot i que pel seu color i la seva forma s'assemblen a un brau. La seva força i rapidesa són poc comuns, i ataquen sense dubtar a qualsevol home o bèstia que trobin al seu camí."
(Segueix)En certa ocasió, quan cursava educació primària, vam estudiar, a classe de Ciències Naturals, els sistemes reproductius de les plantes. Tots els òrgans (els pètals, el pistil, els estams...) semblaven tenir una funció clara i evident. Només hi havia un element desconcertant, des del meu punt de vista: la coberta carnosa que recobreix, en alguns casos, les llavors. És a dir: la fruita.
(Segueix)Una vegada, quan era petit, em van portar al Museu d'Història Natural de Banyoles. Era un museu curiós, que mantenia l'estètica i l'esperit de les col·leccions del segle XIX. A la sala d'antropologia, en una vitrina enorme, hi havia un ésser humà dissecat. Portava un escut a una mà i una llança a l'altra, i tenia la pell d'un color marró fosc bastant estrany.
(Segueix)
Llicència Creative Commons.