Qui no s'ho cregui, que ho vagi a cercar

Escrit per Sa Monea | 21 Des, 2006

Quan era molt jovenet vaig presenciar una discussió entre un creient i un ateu. L'objecte de la polèmica era, evidentment, l'existència o inexistència de Déu, un dels temes més estèrils i avorrits que poden plantejar-se en una conversació, però que a mi, en aquella època, em semblava apassionant.

 (Segueix)

L'humor i l'agressivitat

Escrit per Sa Monea | 14 Des, 2006

Quan jo anava a l'institut, vaig tenir un professor de matemàtiques un poc sàdic. Semblava disfrutar moltíssim fent sortir a la pissarra als alumnes menys dotats per les matemàtiques (jo formava part d'aquest grup) i humiliant-los públicament, fent patent la seva ineptitut davant dels seus companys.

 (Segueix)

Més coses sobre les inquietants idees d'en Charles

Escrit per Sa Monea | 9 Des, 2006

Es diu que, en certa ocasió, en Darwin discutia amb un col·lega seu sobre l'origen de les formes dels éssers vius. El seu interlocutor defensava la immutabilitat de les espècies; totes les formes que trobem a la natura, deia, han de ser forçosament la materialització de les idees perfectes del Creador. En Darwin li va contestar que observés el seu nas i li contestés sincerament si creia que la seva forma podia ser el reflex de la perfecció divina.

 (Segueix)

Les inquietants idees d'en Charles

Escrit per Sa Monea | 5 Des, 2006

Poc després que Charles Darwin publiqués L'origen de les espècies, l'any 1859, quan ja es començaven a fer evidents totes les implicacions de la nova visió de la naturalesa i de l'ésser humà que es deduïa d'aquest llibre, una dama de l'alta societat britànica, horroritzada, va fer un comentari que ha passat a la història. Referint-se al parentiu entre éssers humans i simis, idea implícita a la primera gran obra de Darwin, va dir: "confiem que no sigui ver i, en cas que ho sigui, esperem que la noticia no s'escampi gaire".

 (Segueix)

Pa amb tel

Escrit per Sa Monea | 4 Des, 2006

D'ençà que la informàtica es va introduir a la nostra vida quotidiana, s'ha fet habitual concebre la ment humana com un ordinador. Tot i que jo som bastant jove, es podria dir que no vaig entrar en contacte amb els ordinadors fins que vaig ser una persona pràcticament adulta, en un moment en que els meus hàbits mentals ja estaven ben establerts. Potser és per açò que m'agrada més imaginar la meva memòria com una enorme habitació plena d'arxivadors, amb molts calaixos.

 (Segueix)