Les subversives enciclopèdies
Escrit per Sa Monea | 31 Mai, 2008L'any 1728, a Londres, Ephraim Chambers va publicar la primera enciclopedia del món occidental. Tenia un total de 2.466 pàgines, repartides en dos volums, i va servir d'inspiració per la famosa Encyclopédie, dels francesos Diderot i d'Alembert. De llavors ençà s'han publicat moltíssimes enciclopèdies, en pràcticament totes les llengües escrites del món. Crec que no és exagerat afirmar, però, que molt poques han tingut tanta importància com la Wikipedia.
Ben segur que molts de vosaltres, si no tots, heu utilitzat, en alguna ocasió, la famosa enciclopèdia en xarxa. Engloba, comptant les versions en diferents llengües, 10 milions d'articles, una cinquena part dels quals corresponen a l'edició original en anglès. La versió castellana té, actualment, 365.529 entrades, i la versió en català en té 117.296! La Viquipèdia (aquest és el nom de la versió en català) va ser, curiosament, la primera edició que va estar operativa, després de l'anglesa. Però la Wikipedia no és només impressionant a nivell quantitatiu, sinó també a nivell qualitatiu. Segons la prestigiosa revista Nature, aquesta enciclopèdia és gairebé igual de fiable que l'Encyclopaedia Britannica, pel que fa als articles científics.
I, malgrat tot, crec que allò que més impressiona, d'aquest projecte, és que l'estan portant a terme milers de voluntaris de tot el món, cooperant de forma totalment desinteressada. Una part significativa dels coneixements que la humanitat ha acumulat durant els darrers milers d'anys estan, ara mateix, a l'abast de qualsevol persona que tingui accés a Internet. Però açò, evidentment, no agrada a tothom.
Els ultra-conservadors nord-americans s'han hagut d'enfrontar, durant els darrers anys, a un greu problema: els seus fills, que a l'escola i/o a casa seva reben una educació conservadora, consulten la Wikipedia per fer els treballs escolars! I allà hi llegeixen les infames teories de la ciència moderna, que entren en conflicte amb les Sagrades Escriptures! Com evitar que les ments pures d'aquests tendres infants es contaminin amb la brutor de la realitat? El més de novembre de 2006, Andy Schlafly va tenir una idea genial (inspirada, molt possiblement, per Déu): crearia una enciclopèdia en xarxa on s'hi recolliria una versió més conservadora dels coneixements científics actuals. El resultat fou la Conservapedia (no, no és una broma) que compta ja amb més de 457.000 articles. El sistema de treball de la Conservapedia és, evidentment, molt diferent al de la Wikipedia. No hi pot col·laborar qualsevol: per poder-ho fer és necessari superar un test ideològic. Cal suposar, a més, que la rapidíssima expansió d'aquesta enciclopèdia es un símptoma clar de l'existència d'importants fonts de finançament.
Per tal que us feu una idea de les joies que es poden trobar a la Conservapedia, us transcric un fragment del text que acompanya al terme cangur:
Igual que tots els animals moderns, els cangurs es varen originar a l'Orient Mitjà i són els descendents dels dos membres fundadors dels moderns cangurs baramin que varen ser carregats a l'Arca de Noè abans del Diluvi Universal. [...] Després del Diluvi, els cangurs varen sortir de l'arca i migraren a Austràlia. Existeix un debat sobre si aquesta migració es va produir per terra -donat que que Austràlia va estar encara un temps connectada a l'Orient Mitjà abans que el supercontinent Pangea es trenqués- o si varen ser portats per les aigües en retrocés sobre restes de vegetació.
Davant aquests fets, hom no pot evitar de preguntar-se: "que els passa a aquesta gent?". Puc entendre que, a nivell individual, certes persones s'aferrin a algunes conviccions del passat, encara que aquestes creences entrin en directa contradicció amb la ciència que fa possible la tecnologia que ells empren cada dia. Però, ara bé, quina és la finalitat de tot aquest esforç col·lectiu i d'aquesta enorme inversió de doblers? Quin és, el propòsit de tota aquesta activitat des-informadora? Tenen por, les classes dirigents del món, d'un poble amb accés a la cultura? Potser els il·lustrats del segle XVIII tenien raó, després de tot, quan deien que el coneixement podia acabar amb les tiranies?
Jo, per si de cas, he decidit col·laborar amb la Wikipedia (en les seves versions en castellà i català, que són els dos únics idiomes que puc escriure de forma acceptable). És per aquest motiu que, darrerament, no escric al meu bloc amb tanta regularitat com abans. Esper que els meus lectors ho entenguin.
No crec que una gran col·laboració respongui a una gran infusió de fons (la Viquipèdia en català és la 15ena i no per tenir precisament una potència econòmica al darrere, sinó per què molta gent creu que ajudar a la Viquipèdia és treballar per la llengua). Tan sols a què desgraciadament hi ha encara molta gent desesperada disposada a trobar tota mena de proves per a les seves conclusions.
Però cal tenir esperança en el futur. Cada cop són menys i el seu nombre va decreixent.