El Mycoplasma genitalium és un bacteri que viu als conductes respiratoris i genitals dels primats. Aquest organisme té una peculiaritat: disposa únicament de 482 gens. Açò és molt poquet. L'home o la patata (per posar només, com a exemple, dues espècies qualsevol) en tenen desenes de milers. Segurament és aquest el motiu pel qual aquest bacteri fou l'elegit, per part d'un equip d'investigadors nord-americans, per portar a terme un interessant experiment.

L'any 1536, un solleric va denunciar un veí a les autoritats, acusant-lo de robar-li els esclata-sangs del seu terreny. Ho sabem gràcies al Llibre de Cúria Extraordinària, conservat a l'Arxiu Municipal de Sóller. El gust dels illencs per els Lactarius sp. no és res nou, i el més probable és que sigui un tret cultural que ja van portar amb ells els pobladors arribats amb les conquestes del segle XIII.

Conta Homer que, quan Odisseu va arribar a Ítaca disfressat de captaire, després del seu llarg viatge, només el seu ca Argos el va reconèixer. Però el pobre animal, extremadament vell, morí davant son amo. Sembla ser que, fa 2.800 anys, els cans eren igual d'abnegats que a l'actualitat. Fins i tot llavors, humans i gossos ja eren companys de viatge des de feia molt de temps.

És possible que molts de vosaltres conegueu aquests versos de Mario Benedetti:

No te quedes inmóvil
al borde del camino
no congeles el júbilo
no quieras con desgana

En certa ocasió, quan estudiava a la universitat i compartia pis a Barcelona, algú va portar a casa un potet que contenia una substància extranya, amb aparença de col-i-flor bullida. Es tractava de granuls de quefir, una combinació de bacteris (Lactobacillus acidophilus, entre altres) i llevats (Saccharomyces kefir, sobretot) sobre una base de proteïnes, lípids i sucres. Introduint aquesta barreja en llet i deixant-la reposar durant un dia o un dia i mig s'obté un aliment similar al iogur, però més líquid, carbonatat i amb un 1% d'alcohol, molt popular a la regió del Caucas. El seu sabor és força més intens que el del iogur, però amb un poc de sucre i cereals constitueix un esmorzar bastant bo. Vam estar produint i consumint quefir durant uns mesos, però al final ens en vam cansar: era molt més fàcil comprar iogurts al supermercat.

Jean-Baptiste de Lamarck ha passat a la història, de forma força injusta, com a exemple de l'error científic. Atent observador de la natura, va ser capaç de deduir que totes les espècies vivents havien evolucionat a partir d'un avantpassat comú. Malauradament, a l'hora de proposar un mecanisme que expliqués aquests processos de canvi, no va encertar: ell pensava que els caràcters adquirits en vida es poden transmetre a les següents generacions, i que era l'acumulació d'aquests petits canvis allò que provocava l'evolució de les espècies.

L'any 1728, a Londres, Ephraim Chambers va publicar la primera enciclopedia del món occidental. Tenia un total de 2.466 pàgines, repartides en dos volums, i va servir d'inspiració per la famosa Encyclopédie, dels francesos Diderot i d'Alembert. De llavors ençà s'han publicat moltíssimes enciclopèdies, en pràcticament totes les llengües escrites del món. Crec que no és exagerat afirmar, però, que molt poques han tingut tanta importància com la Wikipedia.

 (Segueix)

La fal·laç interpretació del darwinisme que han fet, al llarg del segle XX, el feixisme i el neoliberalisme econòmic constitueix un tema prou conegut. També ho és, tot i que menys, l'asimètrica relació que es va establir entre Marx i Darwin. D'aquest tema ja en vaig parlar, en certa ocasió.

Però a finals del segle XIX hi va haver, encara, un altre corrent ideològic que es va interessar per les teories darwinianes: l'anarquisme.

Aquest bloc ha rebut un premi! És un premi humil, evidentment, que no implica cap gratificació econòmica ni cap cerimònia d'entrega de guardons, amb aplaudiments i discursos emotius. Però, malgrat tot, em fa molta il·lusió.

Des d'aquest bloc he intentat, en diverses ocasions, difondre les bases del funcionament de l'evolució biològica. Fa feredat adonar-se de l'elevat percentatge de persones que no coneixen els mecanismes evolutius o que pensen, erròniament, que el darwinisme no és més que la proposta d'un naturalista del segle XIX, sense cap continuïtat ni aplicació pràctica en el present. Aquest desconeixement és un fet ben conegut, i hi ha prou biòlegs i paleontòlegs que s'esforcen per posar-hi remei.

Diuen que l'emperador August, parlant de Roma, poc abans de morir, va dir que ell havia trobat una ciutat de maons i en deixava una de marbre. August era ben conscient del valor simbòlic de l'arquitectura monumental, i en va fer us de forma exhaustiva: ell va ser, a efectes pràctics, el primer emperador, i necessitava deixar ben clar fins a on arribava el seu poder.

Durant aquest més, una associació provinent dels Estats Units d'Amèrica impartirà una sèrie de conferències sobre evolució biològica al nostre país. Es tracta de la PSSI, les sigles en anglès de Metges i Cirurgians per la Integritat Científica. Que defensen aquesta gent?

A finals del segle XIX, un vaixell que navegava cap a Europa, provinent d'Austràlia, va naufragar entre Lüderitz i la desembocadura del riu Orange. El vaixell portava, entre altres coses, una mercaderia valuosa: cavalls de raça destinats als estables l'aristocràcia europea. Alguns d'aquests cavalls es van salvar, nedant fins la costa, i van arribar fins el Namib.

Vaig parlar, no fa gaire, de com certes plantes ens utilitzen a nosaltres, els primats, i a altres animals frugívors, per tal d'escampar les seves llavors. El tema central d'aquell article (tema que al final es va quedar al tinter) havia de ser, en principi, la relació que unia un ocell i un arbre de l'illa Maurici, situada a l'Oceà Índic. Una relació que es va estroncar, de forma dramàtica, fa uns pocs segles.

Escrivia Juli Cèsar, en els seus Comentaris a la guerra de les Gàlies, que a la selva Herciniana hi vivien uns animals que "igualen aproximadament a l'elefant pel que fa a la mida, tot i que pel seu color i la seva forma s'assemblen a un brau. La seva força i rapidesa són poc comuns, i ataquen sense dubtar a qualsevol home o bèstia que trobin al seu camí."